Feijóo voreja la majoria absoluta a costa de Vox

El Govern acaba de viure la seva setmana més tempestuosa en tres mesos de legislatura, i aquesta vegada no ha sigut la llei d’amnistia l’origen de la migranya. A la dura patacada en les eleccions gallegues s’ha sumat un escàndol de corrupció amb les mascaretes durant la pandèmia que amenaça de comprometre importants càrrecs socialistes. Al seu davant, el PP ja es frega les mans gràcies a un èxit a Galícia que, com reflecteix la primera enquesta elaborada després dels comicis, podria impulsar Alberto Núñez Feijóo fins a les portes de la majoria absoluta si se celebressin eleccions generals. L’Enquesta Política d’Espanya del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a Prensa Ibérica situa el PP a només cinc escons de la majoria absoluta al Congrés, que podria apuntalar amb el suport o l’abstenció de Vox. No obstant, el bon resultat de Feijóo li permetria, fins i tot, buscar altres socis alternatius a l’extrema dreta entre les formacions nacionalistes. Els populars obtindrien el 38,5% dels vots i de 166 a 171 escons (avui en té 137), cosa que representaria un creixement de 5,8 punts respecte a les eleccions de juliol i de 3,3 punts respecte al sondeig de novembre. En els últims tres mesos, marcats sobretot per l’amnistia i la campanya electoral gallega, el PP ha sumat una vintena de diputats, en detriment, especialment, de Vox. El partit de Santiago Abascal és la força que més perd a l’enquesta i el seu retrocés és directament proporcional a l’ascens de Feijóo. Els ultres es deixen 3,4 punts i una dotzena d’escons des de novembre, quedant-se amb el 9,1% dels vots i entre 18 i 22 diputats (ara en tenen 33). La suma de PP i Vox, que a les urnes va ser de 170 parlamentaris, oscil·laria avui entre 184 i 193 representants. El transvasament de vot dins del bloc conservador és palmari: tres de cada 10 votants de Vox el juliol passat triarien ara la papereta del PP, que ja per si sol consigna una fidelitat de vot per sobre del 87%. Però Feijóo aconsegueix atraure també un de cada 10 electors del PSOE, la principal fuga de vot que pateixen els socialistes en un sondeig en què es va realitzar el treball de camp del 19 al 21 de febrer, els tres dies posteriors a les eleccions gallegues,però abans de conèixer-se la investigació per corrupció a la mà dreta de l’exministre José Luis Ábalos. En aquest context, la diferència entre PP i PSOE, que en les últimes eleccions va ser de només 1,3 punts i al novembre s’havia ampliat ja a 7,9 punts, arriba ara als 10,5 punts. Amb tot, els socialistes han experimentat una lleugeramillora des de fa tres mesos. Pedro Sánchez aconseguiria el 28% dels vots i entre 108 i 113 escons (avui en té 121), 3,4 punts menys que a les generals, però set dècimes i tres diputats més que a l’enquesta de novembre. Sense davallada socialista No hi ha, doncs, una davallada del PSOE, ja que la seva fidelitat de vot es manté al voltant del 61% que ja tenia fa tres mesos. Però Sánchez sí que té dos obstacles: la indecisió del seu electorat i el mal moment del seu soci de Govern, Sumar. Un de cada 10 votants socialistes es declaren avui indecisos, 4,5 punts més que quan va començar la legislatura. Quant a la coalició de Yolanda Díaz, igual que passa amb Vox, conservaria menys del 60% dels seus votants i perdria un 30% que es repartiria a parts iguals entre Podem, el PSOE i els indecisos. Sumar aconseguiria el 10,2% dels vots i entre 23 i 27 escons (ara en té 27), dos punts i vuit diputats menys que al novembre, quan encara no s’havia trencat la coalició amb Podem. En aquest primer sondeig per separat, el partit morat a penes esgarraparia l’1,8% de les paperetes, insuficient per mantenir-se al Congrés, on avui té 4 diputats. El lleu consol per a la vicepresidenta és que desplaçaria Vox com a tercera força política. La suma dels socis de l’actual Govern, que a les urnes va ser de 152 escons, es mouria avui entre 131 i 140 diputats i fa impossible tota aliança per barrar el pas a Feijóo. No obstant, l’enquesta mostra clarament que amb prou feines hi ha hagut transvasaments de vot entre els dos blocs ideològics respecte al novembre, tot i que sí des de les eleccions. Mentre el PP i Vox sumarien el 47,6% dels sufragis, el PSOE i Sumar es quedarien en el 40%. Les variacions són de dos dècimes respecte a l’anterior sondeig, però des de les generals de juliol les dretes han pujat 2,6 punts i les esquerres han baixat 3,6 punts. Amb les eleccions catalanes a menys d’un any, ERC i Junts mantenen les seves igualades posicions, tot i que el primer veto a la llei d’amnistia del procés ha passat més factura al partit de Carles Puigdemont. Fa tres mesos, amb els rèdits dels pactes d’investidura sota el braç, les dues forces estaven empatades al 2% dels vots. I les dues han baixat des d’aleshores, però mentre Esquerra ha perdut dues dècimes, JxCat se n’ha deixat quatre. Republicans i postconvergents es mantenen en una forquilla de 7-8 escons que, en el cas de Junts, podrien arribar a servir per apuntalar Feijóo si aquest volgués esquivar l’abraçada amb Vox. La part negativa per a ERC és que, a diferència del seu adversari, la seva fidelitat de vot ha caigut amb força des de novembre, 22 punts, i se li han disparat els indecisos entre els seus votants.

Feijóo voreja la majoria absoluta a costa de Vox

El PP treu 10 punts d’avantatge a Sánchez arran de l’èxit a Galícia i podria governar amb l’ajuda d’Abascal o de partits nacionalistes

El més llegit