Un nouteló d’acer

Passar els controls fronterers per entrar a Rússia sempre ha sigut un moment tens, una cosa que ha anat in crescendo després de dos anys de conflicte fratricida obert contra Ucraïna. És una cosa que es palpa en especial en els passos que connecten el país euroasiàtic amb països de l’OTAN, com Estònia, on als que vulguin entrar, amb especial afany als que tenen doble nacionalitat, se’ls pregunta la seva opinió sobre l’"operació militar especial", sobre el paper de la UE armant "els nacionalistes ucraïnesos" i fins i tot se’ls sol·licita el telèfon i altres dades personals de qualsevol persona que es trobi a Ucraïna, especialment si està lluitant junt amb les tropes de Kíiv. Segons informa el mitjà independent Meduza –titllat d’agent estranger i organització indesitjable per les autoritats russes–, en els controls esmentats no només s’exigeix informació personal per escrit i opinions de temes candents relacionats amb Rússia i els seus països veïns, també es reclama l’identificador del telèfon –l’IMEI–, a més del desbloqueig del dispositiu per poder instal·lar un programa amb què els agents fronterers russos buscaran algunes paraules clau i proves que la persona hagi sigut a Ucraïna. Tot i que aquesta duresa a l’hora de creuar era comuna al pas entre Kaliningrad i Polònia, s’està estandarditzant en altres passos fronterers amb la UE. Finlàndia tanca la frontera A més de la duresa dels mateixos controls, cada vegada hi ha menys opcions per creuar de Rússia als països de la UE i viceversa. Un dels països limítrofs amb Rússia, Finlàndia, va prendre la decisió de tancar les seves fronteres orientals i així seguirà, almenys, fins al pròxim 14 d’abril. Hèlsinki veu amb recel el que Moscou ha fet a Ucraïna i té por de ser el següent, motiu pel qual va trencar la seva històrica neutralitat per unir-se a l’OTAN. També li preocupa que Moscou provoqui una nova crisi migratòria amb ciutadans de l’Àfrica i Àsia, com la que es va produir el 2022 entre Bielorússia i Polònia. Per la seva banda, Rússia, adduint una reforma de la infraestructura, va barrar fa uns dies el pas de Narva-Ivangorod amb Estònia, un dels més importants per connectar el territori Schengen de lliure circulació de la UE amb Rússia. Molts països d’Europa Oriental actualment no donen visats sota cap concepte als ciutadans russos, com és el cas de Polònia, Estònia, Letònia i Lituània. No obstant, en el dia d’avui, altres països de la UE com Espanya, Itàlia i Grècia continuen emetent visats de lliure circulació Schengen per a ciutadans russos. Mentrestant, a casa, la dinàmica estatal vol exaltar l’orgull patri i el militarisme dels russos. Des del principi, l’oficialisme ha volgut mostrar-se com l’hereu espiritual de la Unió Soviètica quan lluitava contra l’Alemanya nazi, una cosa òbvia en homenatges als soldats caiguts, les cròniques d’alguns mitjans o els comentaris de polítics i propagandistes. Aquests canals solen passar per alt l’adhesió al neonazisme d’alguns dels seus efectius, com alguns dels antics mercenaris de Wagner caiguts en desgràcia que tenien tatuada parafernàlia nazi, una cosa que no van assenyalar des dels canals públics fins al seu intent de cop d’Estat de l’estiu del 2023. Aquesta crida a "lluitar contra el feixisme una altra vegada" té l’objectiu que els russos firmin contractes amb l’Exèrcit, que disposa de cartells de promoció dels seus salaris i avantatges a molts racons de les ciutats russes. Més enllà dels mitjans, s’han intensificat els esforços per inculcar aquests valors als nens per tal d’evitar que els joves siguin més proclius a Occident i desertin del règim, com ja passa entre alguns estrats d’urbanites. Per a això se’ls transmeten assignatures d’orgull patriòtic en les quals s’ensenyen frases com: "Un no es converteix en patriota simplement proclamant consignes, les persones genuïnament patriotes estan preparades per defensar la seva pàtria amb una arma a la mà" o "la felicitat de la pàtria val més que la vida". Alguns centres es decanten per una cosa més pràctica i ensenyen als seus alumnes a muntar i desmuntar un fusell d’assalt. Més enllà del mateix personal docent, que en alguns casos ha fomentat performances en les quals els nens construïen una Z de suport a l’Exèrcit rus, també hi ha militars que parlen amb els estudiants a les aules. Un dels casos més recents és el d’una escola d’Ulan-Udé, a prop del llac Baikal, en la qual alguns antics mercenaris de Wagner van fer una xerrada als joves alumnes sobre "patriotisme".

Un nouteló d’acer

Quan les tropes del Kremlin van entrar a totes a Ucraïna el 2022, van accelerar el camí cap a una Rússia més aïllada i militaritzada. Cada vegada hi ha menys opcions per creuar a la UE i viceversa.

El més llegit