La part positiva és que la condemna –quatre anys i sis mesos de presó– dona el missatge que, per molt famós i poderós que sigui l’agressor, si ha comès una violació, no hi ha impunitat. Els jutges no s’han cregut l’última de les versions del futbolista i allò que la denunciant "no li va dir que parés" i que tots dos "van disfrutar". A més, la sentència té frases alliçonadores i alineades amb el moviment feminista, com "no és necessari que es produeixin lesions ni que consti una heroica oposició de la víctima" perquè hi hagi una condemna per agressió sexual. Al ser una sentència que ha atret les mirades de mig món, obre l’era del consentiment com a eix del que és o no delicte.