Recordar aquells mesos li fa mal i li entretalla la veu. "Però més em molesta que n’hagin sortit tots impunes, que no pagui ningú per totes aquestes morts i aquest dolor que vivim... Van deixar morir els avis a les residències i seguim com abans. ¡Ningú pagarà per això!", es queixa Montserrat Herrera, coordinadora de neteja d’una residència de Lleida. En el seu centre van morir 24 residents durant el primer mes de la pandèmia, el 30%.
"Decidíem qui vivia i qui moria"
Moltes treballadores de residències no oblidaran mai els mesos més durs de la pandèmia. Morien els avis i no tenien mitjans ni cap ajuda. «El que més em molesta és que ningú pagui per això», diu una.
Temes:
El més llegit
- L’abandonament de docents a primària es duplica a escala mundial
- Neix Casa Abacus amb la voluntat de ser útil «a la cultura, a la societat, a Barcelona, el país i la llengua»
- Cristina Tamborero, dissenyadora: "Es porten molt els vestits de núvia dos en un"
- Un funeral multitudinari acomiada la família Escobar-Camprubí
- Mor Lluís Prenafeta, la mà dreta de Jordi Pujol a la Generalitat