Que no es trenqui l’encanteri

La dona abaixa la persiana del local. La penombra es vol apropiar de l’estança, però alguna cosa passa en aquell moment, just entre la llum i la tenebra. Comença l’encanteri. I l’assecador es converteix en micro i els llums es vesteixen de focus i neons. Del sostre en brota una enorme bola discotequera. Vinga, Ventafocs, entona la teva cançó. Els ratolins ja ballen i t’aclamen amb entusiasme. Disfruta de cada instant de l’encanteri. Els somnis es compleixen en el moment més inesperat. Sí, de vegades, els somnis es compleixen. Com convertir-se en la reina dels cors eurovisius als 55 anys, sense arribar-hi promoguda per la totpoderosa indústria musical. María José Bas Arguijo (Alacant), àlies Mery Bas, és una de les components del duo Nebulossa. L’altra meitat és el seu marit, Mark Dasousa, fundador d’Atomic Studio. Per les venes de tots dos corre la música. Per les d’ella, a més, un centre d’estètica a Ondara (València). "Recomano a tothom posar-se en mans de la María José, una gran professional que no t’enganya, no ven fum, és sincera i sempre t’aconsella el millor per a tu", afirma un de tants comentaris elogiosos que rep el negoci a les xarxes. Bas el va heretar de la seva mare. Ara, durant una temporada, recaurà en la seva filla de 23 anys. El duo valencià té un altre fill d’11 anys. ‘Poliédrica de mí’ Demana un desig i bufa les espelmes. ¿Quants aniversaris fa que Bas somia aquest moment? No va ser fins al 2018 que la parella va decidir unir els seus camins musicals. Els vitals ja sumaven dues dècades entrellaçats. Ell ha fundat i pertangut a diverses bandes. Ella, amant de l’òpera i de la música dels 80, va anar entrant als projectes del seu marit fins que va arribar el moment de Nebulossa. Bas tenia ganes d’una cosa diferent, més pròpia, més adient amb el que volia comunicar. La música dels 80, entre pop i electrònica, va ser el so de la trobada. El 2021 van publicar el seu primer disc: Poliédrica de mí. Amb un dels seus temes van participar a Una voce per San Marino, el programa que elegeix el representant d’aquest país per a Eurovisió. Es van quedar a les portes de la final, i això els va esperonar a seguir. El següent pas no pot ser més brillant. El seu Zorra s’ha imposat al Benidorm Fest i serà el tema que representarà Espanya a Eurovisió. El duo ha posat els seus estalvis en aquesta cançó i Bas, el que la cremava per dins: "Si salgo sola, soy la zorra. Si me divierto, la más zorra. Si alargo y se me hace de día, soy más zorra todavía. Cuando consigo lo que quiero jamás es porque me lo merezco. Y aunque me esté comiendo el mundo, no se valora ni un segundo". Doncs sí, aquí tenim la cançó de tantes Ventafocs. Insults per anar de festa, per mostrar-se, per tenir aspiracions i, sobretot, per ambicionar la llibertat. I Bas treu la seva vareta màgica i –¡zas!- l’ofensa es converteix en orgull i la ferida, en empenta. ¡Llança la copa! Zorra no va néixer com a himne, però sí com a reivindicació. D’ella mateixa –una dona rutilant que es burla de l’edatisme-, del feminisme del carrer i de la comunitat LGTBIQ+. Una oda a la diversitat que va afegir a l’espectacle dos ballarins que es dediquen al drag i un homenatge a Manuela Trasobares, la primera regidora trans d’Espanya i artista polifacètica. A ella li va dedicar Bas un conjur: "¡Llança la copa! ¡Llança la copa!", va vociferar a l’acabar la seva actuació. I no, no era una incitació per acabar amb la cristalleria, era el recordatori d’una intervenció memorable de Trasobares a la televisió pública valenciana, l’any 1996: "¡No puc més amb aquesta societat que ens vol marginades! ¡Passaré per davant de qui sigui i venceré!", va ser el seu crit de guerra abans de llançar la seva copa a terra. Bas ho té clar, amb la seva cançó vol fer "un homenatge a totes aquestes dones a qui res ni ningú va fer callar". I no fa falta ser un amant del pop ni del petardeig ni d’Eurovisió per reconèixer-ho, n’hi ha prou d’estar disposat a riure i a la dessacralització. Així ho van entendre a Ondara. Més de 600 veïns es van reunir per veure la final del Benidorm Fest en una pantalla gegant instal·lada per l’ajuntament. Però, sens dubte, el moment més emocionant va ser la tornada del duo triomfant al poble. En un dels vídeos que corren per la xarxa, un grup de veïnes de totes les edats, també nenes i nens, els reben corejant la cançó. I amb aquesta gresca espontània i festiva es fa l’encanteri. ¡Zas! Ja els tribunals de la moral es converteixen en carbasses.

El més llegit