Comandaments de Defensa, a favor que l’Armada combati el narco

"Seria el més raonable", sentencia un molt alt càrrec de Defensa. Enmig de la commoció, després de les dures imatges de l’assassinat dels guàrdies civils David Pérez i Miguel Ángel González pels tripulants d’una narcollanxa al port de Barbate, i després de la constatació de la precària embarcació amb què van acudir els guàrdies a identificar els traficants, comandaments militars de l’Armada coincideixen a l’afirmar a EL PERIÓDICO que seria el moment d’aportar mitjans i personal a la lluita contra el narcotràfic en aigües del sud. L’opinió no és només militar: és corroborada per comandaments polítics del departament que dirigeix Margarita Robles. Si bé aquestes fonts admeten no haver elevat "de moment" el suggeriment a Presidència, sí que assenyalen la conveniència d’"augmentar de manera efectiva" les possibilitats de "fer impossible l’arribada de planadores" a terra a Andalusia "minimitzant riscos per a les forces policials". I s’oferiran –asseguren– si la situació s’agreuja més. Hi ha, de fet, una via política i legal per a una decisió com aquesta, i està prevista en la Llei 36/2015, o sigui, la llei de seguretat nacional. "Els militars no són autoritat d’ordre públic, més enllà de la Guàrdia Civil", recorden fonts de l’institut armat quan se’ls esmenta una possible col·laboració naval. I al seu torn un capità de barco amb destí ministerial recorda els patrullatges d’infants de marina, Policia Naval, i altres unitats militars durant els dies del confinament per la covid, si bé aquests desplegaments no van brollar de la llei de seguretat nacional. Aplicat a la crisi del narco, l’oficial assenyala, com també fonts policials, que la llei de seguretat nacional preveu en el seu article 24 la declaració de la situació d’interès nacional. Un altre alt oficial, amb destí a la costa sud, assenyala que "és clau en aquest cas l’opinió del JEMAD", o sigui, del cap d’Estat Major de la Defensa, l’almirall general Teodoro Estaban López Calderón. No és una alarma, però sí una aflicció greu. Es tracta d’un escenari que correspon obrir al president del Govern en moments de crisi que afecti un territori determinat. La declaració de situació d’interès per a la seguretat nacional –ben vista per oficials rotats en les operacions antipirateria de la missió Atalanta a la banya de l’Àfrica– no arriba a l’extrem legal dels estats d’alarma o excepció, però sí que coordina mitjans de l’Estat més enllà de l’actual Pla Especial de Seguretat per al Camp de Gibraltar, d’àmbit purament policial, que des del 2018 implementa el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. Declarada una situació d’interès per a la seguretat nacional, correspon al president, i a una autoritat única si la designa, determinar amb quins recursos humans i materials extraordinaris s’aborda la situació. Segons l’opinió del ministre Marlaska, no hi ha un deteriorament creixent de l’ordre públic o la seguretat ciutadana a la província de Cadis, sinó el contrari: un augment de totes les ràtios de lluita contra el crim organitzat. Ho va dir en roda de premsa el mateix divendres en què, a la nit, matarien dos guàrdies mentre un públic reunit a l’espigó de Barbate aclamava atroçment el crim. Gairebé 20.000 detinguts El pla d’Interior ha donat xifres notables: 22.207 operacions policials, 19.907 detinguts, 1.956 armes de foc, 1.421llanxes i 5.760 cotxes i furgons i 97,2 milions d’euros confiscats i 1.700 tones de droga, majoritàriament haixix, retirades de la circulació. Però la seguretat és també un estat d’ànim, una percepció subjectiva del públic, i aquesta no és la més calmada, segons el que diuen les autoritats municipals del PP i voltants i els sindicats policials. Sis anys de prohibició de les planadores –tenir-les és contraban– només les ha canviat de punt d’amarratge, no les ha esborrat de l’Estret, i la potència cada vegada més elevada dels seus motors obliga els guàrdies civils i els agents del Servei de Vigilància Duanera a fer perilloses carreres sobre l’aigua que, fins al moment, només dues embarcacions oficials poden córrer amb algunes possibilitats: les Río Flume i Río Cornella, patrulleres Aister H60 anomenades "interceptores", capaces d’arribar a 60 nusos, velocitat similar a la dels millors narcopilotos. Una de les fonts consultades en l’Armada descarta una participació naval corrent després de les planadores de 12 metres i quatre motors dels narcos. El mètode seria embarcar franctiradors del Terç d’Armada o de la Força de Guerra Naval Especial (d’Operacions Especials) per disparar als motors de les narcollanxes si els seus ocupants no acaten l’ordre d’alto.

Comandaments de Defensa, a favor que l’Armada combati el narco

Advoquen per «minimitzar» els riscos per a les forces policials

Fonts del departament que dirigeix Robles defensen «augmentar de manera efectiva» les possibilitats de «fer impossible l’arribada de planadores» a Andalusia

Franctiradors de l’Armada podrien inutilitzar amb tirs els motors de les planadores

El més llegit