"Hem estat sis vegades a punt de la guerra nuclear"

Durant la crisi dels míssils de Cuba, en els 60, el Rellotge de l’Apocalipsi –recull l’opinió dels membres del Butlletí de Científics Atòmics– va assenyalar que estàvem a 12 minuts d’una catàstrofe nuclear a gran escala. Avui marca 90 segons. Desxifra aquesta escalada el Premi Nobel de la Pau Carlos Umaña (Costa Rica, 1975), copresident de l’Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear (IPPNW), convidat a Barcelona per l’Observatori Social de la Fundació ‘la Caixa’. ¿90 segons? ¿Per què? Per tres causes: 1/ la retòrica incendiària dels líders de certes potències nuclears, 2/ la crisi climàtica, amb potencial per generar discursos extremistes i agreujar conflictes pels recursos, i 3/ la possibilitat de detonacions accidentals. Aquesta última causa sempre va existir, ¿oi? Els sistemes d’alerta han fallat moltíssimes vegades. S’han documentat més de mil accidents amb l’arsenal nuclear només als EUA. El món ha estat a punt d’una guerra nuclear a gran escala en sis ocasions per accident. Robert McNamara, secretari de Defensa de John F. Kennedy, va afirmar que va ser qüestió de sort. ¡La sort és el que ens ha mantingut amb vida! Una fràgil protecció. ¿Quina variable s’afegeix? De les 12.500 ogives existents, 2.000 estan en estat d’alerta màxima. Poden arribar a destí en el termini d’entre 15 minuts i una hora. Qui premi el botó sempre serà un humà, però depèn d’una interconnectivitat global que cada vegada està més automatitzada i és més vulnerable davant errors tècnics i ciberatacs. Els sistemes ja han confós una alarma amb bandades d’oques, núvols de tempesta i coets sonda. ¿La guerra entre Israel i Gaza escurça la distància al botó? Són preocupants les amenaces explícites d’Israel. Un ministre [Amijai Eliyahu] va arribar a plantejar l’opció de llançar una bomba atòmica sobre Gaza, una posició nova perquè oficialment Israel no ha admès tenir armes nuclears, i perillosa, perquè ve d’un membre del Govern que no té ni idea de com funcionen. A més, l’Iran està a un pas de tenir armes nuclears. Se sap que el seu ús desencadenaria un hivern nuclear. ¡Utilitzar-les és un acte suïcida! El seu poder rau en l’amenaça, i l’amenaça de l’ús d’armes nuclears també és violència. No és una qüestió de seguretat, sinó de projecció de poder. "Hem de demostrar que no som eunucs", va dir el nacionalista indi Bal Thackeray al referir-se als assajos nuclears que el seu país va fer el 1998. Esgrimir el prestigi a través de la capacitat destructiva és una manera de pensar molt patriarcal. Els EUA volen més ogives a Europa. Rússia no admet avanços per part de l’OTAN. ¿Què proposa? Canviar la narrativa. Quan va acabar la Guerra Freda, el món es va relaxar, però els que estaven darrere de l’hegemonia nuclear no volien perdre el seu privilegi i van argüir que eren armes necessàries per a la seguretat i l’estabilitat. És necessari canviar el discurs col·lectiu, perquè el seu poder només és simbòlic. Cal deixar de veure les armes nuclears com un actiu i veure-les com una amenaça. Darrere es mou una indústria. La inversió directa de fons públics en manteniment, modernització i propaganda va ser de 83.000 milions de dòlars el 2023. I de manera indirecta, de 118.000 milions. Ens enfrontem a un monstre amb molts tentacles, però és feble davant la lògica. La nostra feina és generar consciència. La consciència està saturada d’amenaces: els virus, les guerres, el clima. Per axò la importància de treballar en favor del Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN), que han firmat 93 països. Com va passar amb l’esclavitud, o amb les armes químiques, biològiques, terrestres i municions en carràs, davant les que hi ha una forta condemna moral, el canvi normatiu va ser crucial per a un canvi de paradigma. Un canvi que no recolza la ultradreta, que està a l’alça. Comencem el segle XXI entenent que les persones valen per ser persones, i aquest principi es perd amb els ultranacionalistes, centrats en les seves fronteres. Les polítiques nacionalistes fomenten l’alteritat, deshumanitzar els altres. El veiem en els soldats israelians que porten samarretes amb el dibuix d’una palestina embarassada i el lema 1 Shot 2 Kills. Allà es dilueix l’esperança de pau. Li van donar el Nobel per perseverar. Seguiré. Hi ha una violència patriarcal estructural. Gent molt còmoda amb el seu poder. Ho he notat en l’oposició al TPAN dels països nuclears i els seus aliats, inclosa Espanya. No hi ha impediment legal per firmar-lo. Només significa rebutjar les armes nuclears. ¿Ha construït un búnquer, per si de cas? ¡No! En cas d’una detonació directa, no funcionarien.

El més llegit