300 nens migrants arriben cada mes a Catalunya, la meitat des de les Canàries

Els seus passaports i llibres de família expedits a Gàmbia mostren que van néixer a finals del 2006: tenen 17 anys. Els documents, revisats pels Mossos i la Fiscalia de Menors, són veraços. El Mamadou i el Samba són nens. Tal com dicta la legislació, han de ser acollits en centres de menors de la Generalitat. No obstant, han estat 36 hores esperant a la sala d’espera de la comissaria dels Mossos d’Esquadra de l’Eixample de Barcelona, dormint en bancs de fusta. "Així és impossible dormir i descansar", diu el Samba, que entretanca els ulls al parlar, mort de cansament. No són els únics. Segons dades dels Mossos, des del novembre 355 menors nouvinguts a Catalunya han hagut de dormir en dependències policials. D’aquests, 198 ho han fet en comissaries de Barcelona, mentre que els 157 restants ho han fet en comissaries de la resta de Catalunya. Mes a mes, les xifres ascendeixen: dels vuit del novembre es va passar als 80 del desembre (una mitjana de tres al dia). El mes més crític va ser el gener, quan un total de 244 nens i adolescents (una mitjana de vuit al dia) van passar almenys una nit a comissaria. Des de principis de febrer, la xifra és de 23. I és que les arribades de nens migrants a Catalunya –uns 300 al mes, la majoria de Gàmbia i el Senegal– s’han duplicat des de l’octubre, quan va esclatar la crisi migratòria a les Canàries, i han tensionat la xarxa d’acollida a menors. Un 50% d’aquests menors –uns 150– van arribar en pastera per la ruta canària, segons la Conselleria de Drets Socials. Una xifra que fonts policials consultades per aquest diari eleven al 85%. "No és de la seva competència" El Govern català ha demanat ajuda al Govern central per redistribuir-los o bé per obtenir més fons. El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions argumenta que, al tractar-se de menors, el tema "no és de la seva competència". El 2017, les imatges de menors magribins dormint al terra de la Fiscalia de Menors de Barcelona van impactar l’opinió pública. El problema es va enquistar i el 2018 altres desenes de nens van haver de pernoctar a les comissaries catalanes, cosa que va desencadenar una autèntica crisi a la Conselleria de Drets Socials. El Govern no estava preparat per atendre aquests nens i adolescents. Arran d’aquella crisi es va obrir un centre, gestionat per la Creu Roja, pensat només per a les primeres acollides dels menors migrants. Amb la nova crisi migratòria, les seves 50 places fa mesos que estan plenes. El resultat és que des de finals del 2023 les escenes de menors dormint en comissaries s’estan tornant a repetir. Fonts del sistema de protecció expliquen que ja a finals d’octubre hi havia nits en què havien de deixar menors dormint a les comissaries catalanes. Però en aquest últim mes i mig el problema s’ha enquistat i es repeteix diàriament. Hi ha nens que han arribat a estar fins a tres dies seguits en dependències policials, malgrat no haver comès cap delicte. No són casos aïllats A Girona, els advocats ja han criticat l’actuació del Govern. A Figueres, fonts policials expliquen que pràcticament cada dia han d’atendre nens migrants que esperen plaça en algun centre de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de la Generalitat (DGAIA). Parlen, per exemple, del cas d’un grup de cinc nens que van ser detectats a l’interior d’un camió amb què pretenien travessar la frontera. "Van passar unes quantes nits ajaguts a la sala d’espera de la comissaria". Al desembre, el Govern va obrir un centre d’emergència a la capital de l’Alt Empordà. "En dos dies es va omplir i vam tornar a tenir els nens a comissaria una altra vegada", expliquen. Un altre jove magribí, segons les mateixes fonts, va passar el seu 16è aniversari a comissaria esperant plaça per tenir un llit. No són casos aïllats. Tarragona i Lleida també en va viure algun cas, fins i tot a Vilanova i la Geltrú. A Barcelona, els menors es distribueixen en tres comissaries: Eixample, Ciutat Vella i Sant Martí. "És una situació indigna per a aquests nens i que contravé els drets humans", es queixa Imma Viudes, membre del sindicat SAP dels Mossos d’Esquadra. També qüestiona que, en algunes comissaries, atesa l’afluència constant de menors migrants, els agents han de deixar les seves funcions per fer-se càrrec dels nens: estar pendents per si necessiten alguna cosa i comprar-los esmorzar, dinar i sopar. Sempre és el mateix: entrepans de truita. "Si seguim al mateix ritme, superarem el rècord d’arribades de menors migrants sols a Catalunya", adverteix el secretari de la Conselleria de Drets Socials, Oriol Amorós. El Govern treballa amb l’escenari que hauran d’atendre uns 4.000 menors. El 2018, l’any en què en van arribar més, es van fer càrrec de 3.709. El 2023 es van acollir 2.392 menors sols. La majoria han sobreviscut a la ruta més mortífera fins a les Canàries. Quan els Mossos els prenen les empremtes dactilars, comproven que la Policia Nacional ja havia registrat la seva identitat a Gran Canària, Tenerife i El Hierro. La majoria venen amb passaport o amb llibre de família veritables. Els que no viatgen amb documentació s’han de sotmetre a radiografies dentals i a les proves mèdiques de mesurament de turmell que determinen l’edat amb més precisió. Són una minoria –entre un 10 i un 30%– els que acaben al carrer per ser majors d’edat. Per acollir aquests menors, els últims mesos el Govern ha obert una desena de centres i equipaments que fan una primera atenció d’emergència, en col·laboració amb els ajuntaments i les associacions municipals. Alguns s’han instal·lat en edificis de la Generalitat. Des de fa mesos també s’ha habilitat cada nit una petita ludoteca de la DGAIA amb capacitat perquè cinc menors dormin en sofàs o gandules. Un lloc que, segons un informe a què ha tingut accés aquest diari sobre riscos laborals, no està condicionat per a la pernocta d’aquests nens.

300 nens migrants arriben cada mes a Catalunya, la meitat des de les Canàries

Més de 350 menors han hagut de pernoctar en dependències dels Mossos des del novembre davant la falta de places en centres d’acollida. Des de l’octubre, quan va esclatar la crisi migratòria a les illes, s’han duplicat les arribades.

El més llegit