"El secret més ben guardat del cine espanyol és el nom dels nostres assetjadors sexuals". Amb aquesta broma, el còmic Julián López va ficar el dit a la nafra durant la gala dels premis Feroz del 2018. Un any abans, un reportatge de The New York Times va destapar la caixa dels trons. El MeToo va rebentar el cine nord-americà. El totpoderós Harvey Weinstein va ser condemnat el 2020 a 23 anys de presó per agressió sexual i violació. Les dones que havia atacat, com l’actriu Asia Argento, es van mostrar orgulloses de "formar part de la revolució feminista més gran des de la conquesta del vot". La descomunal força del MeToo a Hollywood no s’ha contagiat a altres països. A Espanya, ni de lluny. ¿Per què? "Aquesta és la pregunta que ens fem totes en la indústria. Però deixeu de preguntar-nos-ho a nosaltres, parleu amb ells", respon a aquest diari una productora que prefereix mantenir-se en l’anonimat.
La llei del silenci en el cine espanyol
Els casos de violència sexual apareixen amb comptagotes per por de perdre la feina, però el sector estudia ja incloure clàusules antiassetjament en els contractes
Temes:
El més llegit
- Nou avís de la policia per als que han de renovar el DNI o el passaport
- Europa retira del mercat la vacuna de la covid d’AstraZeneca
- Peris confessa que va abusar de nens des del 1972
- La sanció a Sainz pel GP de Miami afegeix més polèmica sobre la FIA
- Joves polítiques s’obren pas en les llistes electorals del 12M