El camp espanyol arrenca les protestes a remolc d’Europa

Van començar dimarts passat els agricultors de Zamora. Els han seguit aquest dijous els de Huelva –que han portat els seus tractors fins a Sevilla–, els de Valladolid i els de Lleó, que han sortit a les carreteres sense preavís. El descontentament al camp espanyol s’estén seguint l’estela marcada pels productors de mig Europa, des de Polònia i Romania fins a les veïnes França i Portugal, passant per Bèlgica, Itàlia, Alemanya i Hongria. La setmana vinent estan previstes accions de protesta en almenys una vintena de províncies. Els dies 6 i 9 (dimarts i divendres), prometen ser jornades negres a les carreteres de tots aquests territoris. A Catalunya, el sindicat majoritari, Unió de Pagesos, continuarà escalfant motors el dia 13, amb una tractorada que preveu tancar els accessos al port de Tarragona. El gran colofó a aquest mes de febrer d’agitació en el sector agropecuari està previst per al 21 de febrer, quan estan cridats a manifestar-se per Madrid diversos milers de productors amb els seus vehicles agraris. "És una situació que ve de lluny, que acumula moltes, moltíssimes causes i reivindicacions i que ara explota", explica Pere Roqué, president a Lleida de l’Associació Agrària Joves Agricultors (Asaja), un dels sindicats que han promogut les mobilitzacions. Aquest divendres, els dirigents d’aquesta entitat, juntament amb els de Conferederació d’Organitzacions Agràries i Ramaderes (COAG) i la Unió de Productors Agraris (UPA), es reuneixen amb el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, per presentar-li les seves reclamacions i veure quines solucions els proposa el titular del departament. Si no s’han mobilitzat abans, prossegueix el membre d’Asaja, "és perquè ha costat coordinar tots els implicats, ja que si es feia alguna cosa havia de ser global, de tot el sector junt i no només d’uns quants". Els manifestants estan intentant, a més, evitar que se’ls instrumentalitzi i que alguns partits utilitzin el seu malestar com a arma llancívola contra el Govern central o de cara a les eleccions europees del juny que ve, com ha passat en països com França o Alemanya, on s’ha apuntat a l’extrema dreta com a impulsora de les protestes. "Som pagesos a títol personal, sense polititzacions, i no volem anar a trencar res, només que se’ns escolti", assegura Germán Domínguez, portaveu del sindicat Unió de Pagesos a l’àrea del Baix Llobregat, al parc agrari situat al costat de Barcelona. "Segur que no es veurà cap polític al volant d’un tractor a les protestes", postil·la Roqué. Difícil rendibilitat Immersos en una gairebé permanent crisi de preus, amb problemes de mà d’obra i un difícil relleu generacional, els agricultors i ramaders espanyols han vist com en els últims anys les exigències de les administracions, al dictat de les directrius marcades per la Unió Europea, han fet cada vegada més difícil assegurar la rendibilitat de les seves explotacions. "L’Agenda 2030, que tantes condicions ens ha imposat als productors europeus en termes de sostenibilitat ambiental i de contractació de mà d’obra, està sent totalment ineficaç des del moment en què es permet que les importacions que arriben des de països extracomunitaris no reuneixin els mateixos requisits de qualitat, de seguretat alimentària i de preus", prossegueix Roqué. En el cas espanyol, a més, s’hi ha afegit una crisi domèstica molt concreta: la sequera que està minvant collites des de fa ja tres anys. A més de les queixes per la pressió que exerceixen les mesures que s’han imposat des de Brussel·les, entre les reclamacions dels afectats hi ha qüestions dirigides al Govern central i els autonòmics. Al ministeri li exigeixen que estableixi d’una vegada els criteris per determinar els costos de producció, tal com preveu la llei de la cadena alimentària, del 2021. D’aquesta manera, s’avançaria per aconseguir que els preus que perceben els pagesos se situïn per sobre d’aquests costos. També demanen un suport clar al gasoil agrícola. "Que tingui el descompte al lloc de proveïment, com es va fer en l’època postcovid per a tota la ciutadania, en lloc del sistema actual, que consisteix en una desgravació d’impostos a final d’any, quan es presenten les despeses anuals", diuen els agricultors. En el cas català, una de les peticions més urgents és el pagament de les ajudes compromeses per la sequera de l’any passat al sector de cereals i herbacis i la reforma de l’assegurança agrària, per donar millor cobertura al canvi climàtic. Demanen, així mateix, que el Govern els concedeixi una moratòria indefinida per a la posada en marxa del quadern digital d’explotació i els rebaixi la càrrega burocràtica.

El camp espanyol arrenca les protestes a remolc d’Europa

Els dies 6 i 9 prometen ser jornades negres a les carreteres i el dia 21 hi haurà una tractorada a Madrid

El descontentament dels agricultors es reflectirà la setmana vinent en accions previstes en almenys una vintena de províncies

El més llegit