Iran, Hamàs i la negació plausible

Tant l’Iran com Hezbol·là han negat tenir res a veure amb els atacs de Hamàs a Israel del 7 d’octubre. Va ser una operació "radicalment autònoma", va dir l’aiatol·là iranià Ali Khamenei; "100% palestina", va assegurar el líder de la milícia libanesa, Hassan Nasrallah, que va afegir que Hamàs havia mantingut la seva operació en secret. El mateix van concloure els serveis secrets nord-americans, segons va informar Reuters: Hezbol·là i Iran van ser agafats "completament per sorpresa" en els pitjors atacs patits per Israen mig segle. Però el fet que la República Islàmica no conegués els plans de l’operació Inundació d’Al-Aqsa no implica que no fos part imprescindible, col·laborador necessari per portar-la a terme, opina per a aquest diari Pierre Pahlavi, professor d’Estudis de Defensa al Royal Military College del Canadà. "No hi ha paradoxa entre que Teheran no en fos informat i sigui, alhora, el suport infrangible de Hamàs. Al contrari, reflecteix la lògica de l’estratègia indirecta de Teheran. Donen als seus "servidors intermediaris" (Hezbol·là, houthis o Hamàs) l’autonomia operacional suficient perquè actuïn, i això permet a l’Iran mantenir la negació plausible (plausible deniability) per escapar de possibles represàlies", explica l’analista. Durant dècades, Teheran ha entregat a la milícia palestina un "diligent suport financer i logístic". Caritat i serveis Hamàs dista molt de ser un grup titella de l’Iran. Per començar, no és només un braç armat (Brigades Al-Qassam), sinó també un partit polític i un moviment social basat en la caritat i en l’oferta de serveis bàsics a una població empobrida. Té el seu propi ideari polític, un nacionalisme palestí contra l’ocupació tenyit d’islamisme. La branca de l’Islam de la qual prové és el sunnisme, oposada al xiïsme, majoritari a l’Iran. Tampoc ha sigut l’Iran la seva única font d’ingressos. La major part dels diners que ha rebut provenia de Qatar i de particulars dels països del Golf. Israel ha permès i incentivat aquestes transaccions després que Al-Fatah, el partit rival palestí que controla Cisjordània, tallés els fons a l’organització islamista. Com va revelar el diari The New York Times, oficials israelians van arribar a escortar qatarians a Gaza amb maletins plens de diners. Això és el que ha recordat recentment l’Alt Representant de la Política Exterior i de Seguretat de la UE, Josep Borrell. El 2018, agents de seguretat israelians van aconseguir d’un ordinador d’un alt càrrec de Hamàs uns documents en què es podia veure la comptabilitat d’un fons privat d’inversió que utilitzava el grup per finançar les seves operacions. Hi havia actius per valor de milions de dòlars. El grup islamista palestí controlava mines, granges de pollastres i empreses de construcció de carreteres al Sudan, dos gratacels als Emirats Àrabs Units i una empresa immobiliària que cotitzava a la borsa turca, entre altres actius. Els EUA han emès cinc rondes de sancions contra els individus a qui considera implicats en la xarxa financera de Hamàs. La Unió Europea també. Dilluns, Washington va publicar els noms de cinc palestins més que haurien ajudat a fer efectives transferències de diners de la Guàrdia Revolucionària de l’Iran a les Brigades Al-Qassam, braç armat de Hamàs, i al Gihad Islàmic a Gaza. Mecanismes financers "Hamàs ha intentat aprofitar una varietat de mecanismes de transferència financera, inclosa l’explotació de criptomonedes, per canalitzar fons per donar suport a les activitats terroristes del grup", segons el subecretari del Tresor per a Terrorisme i Intel·ligència Financera dels EUA, Brian Nelson, informa EFE. Fonts estatals iranianes neguen que Teheran estigui enviant armes a Hamàs. Des del think tank nord-americà Centre per a la Lluita contra el Terrorisme de West Point, no obstant, apunten en la direcció contrària. En un extens informe, l’analista expert en milícies xiïtes Phillip Smyth assegura que, si bé l’Iran va ser sorprès pels atacs de Hamàs, les seves armes i dispositius van ser claus per a la incursió. "Les capacitats armamentístiques que ha entregat l’Iran a Hamàs inclouen vehicles aeris no tripulats (UAV, per les sigles en anglès) de diversos models, coets, càrregues explosives de demolició i municions variades, introduïdes a Gaza de contraban i utilitzades el 7 d’octubre", assegura en l’article "La ruta cap al 7 d’octubre: com l’Iran va construir i va manejar l’‘eix de resistència’ palestí" La relació entre l’Iran i Hamàs ha tingut alts i baixos. El més important va arribar amb la guerra de Síria, en la qual l’Iran va recolzar guerrilles enfrontades als sunnites afiliats als Germans Musulmans de Síria, d’una ideologia similar a Hamàs. Teheran va congelar entre 2012 i 2013 tots els fons que enviava a la milícia gazatí, que va començar a dependre més de Qatar i de Turquia. L’ajuda dels aiatol·làs va ser completament restaurada l’any 2019..

Iran, Hamàs i la negació plausible

El fet que la República Islàmica no conegués els plans del grup palestí del 7 d’octubre no implica que no fos part imprescindible i col·laborador necessari per portar a terme l’assalt. L’autonomia operacional dels seus protegits li permet negar conèixer els fets

Teheran va congelar el 2012 els fons que enviava a la milícia gazatí, però el 2019 va reprendre l’ajuda

L’organització palestina té milions en actius al Sudan, Turquia i els EAU, entre d’altres

El més llegit