Identificades 12 classes de míssils en mans dels houthis del Iemen

Iranians majoritàriament, o tunejos i actualitzacions de vells coets xinesos i fins i tot soviètics. La quantitat de míssils de què disposen els rebels houthis en les seves bases del Iemen és un secret no revelat, però la Marina de guerra dels EUA sí que coneixen de quina classe són. Ja tenen identificats 12 tipus contra els quals actuar en la resposta antimíssils del sistema de defensa Aegis des dels barcos de la missió Guardià de la Prosperitat o neutralitzar les seves sitges i bateries amb els atacs terrestres que s’hi estan produint des de fa dues setmanes. Segons informes a disposició de les forces navals que operen a l’àrea del mar Roig i al golf d’Aden (entre elles, una fragata espanyola en la missió Atalanta contra la pirateria), la panòplia de coets antivaixell dels houthis es compon de míssils de creuer (dotats d’ales per volar) i de míssils balístics (de trajectòria balística, llançats a grans altures). Dels primers, hi va haver una etapa de la rebel·lió houthi en què la majoria, gairebé tots, eren Rubez, de fabricació soviètica i amb abast de 80 quilòmetres. Eren els míssils que tenien les Forces Armades iemenites abans de l’inici de la guerra civil en aquest país. Però amb l’inici de la rebel·lió, les milícies integristes d’orientació xiïta del Iemen van rebre una gran quantitat d’estoc de bombes volants de l’Iran, fins al punt de comptar amb un arsenal considerable que ara els Estats Units i el Regne Unit miren de destruir. Abast de 1.900 quilòmetres El 2014, la primera donació iraniana, certifiquen els anàlisis diaris de Military Balance –publicació de referència en el camp de l’armament i material militar–, va consistir en vells míssils balístics de fabricació soviètica SAM, reconvertits en el model Mohit per l’Iran. Nou anys després, el setembre passat, pel IX aniversari del cop d’Estat que va encendre la guerra, els houthis van mostrar en una parada militar míssils balístics de llarg abast Typhoon (també anomenats Toufan), variació dels míssils iranians Ghadr, amb un radi d’acció de fins a 1.900 quilòmetres. Ara, entre els coets balístics dels houthis, el més utilitzat podria ser l’Asef, una reconversió iraniana del seu míssil Fateh que arriba fins a objectius a 300 quilòmetres. Els coets que els experts consideren més perillosos pel balanç precisió-abast (també els menys habituals a l’arsenal houthi) són els Saiad, creació iemenita a base de tunejar els Paveh rebutjats per l’Iran. Tant aquest model com un altre de posterior, Quds 4 i Quds Z-0, tenen 800 quilòmetres d’autonomia, en vol guiat per radar. A la panòplia houthi també hi ha coets xinesos, com el C-801, reformat pels rebels després de la seva confiscació als arsenals del Iemen anterior a la guerra i convertit en el coet Al-Mandab 1, per a atacs a barcos pròxims (no més lluny de les 20 milles) a la línia de costa. L’actual onada d’atacs a barcos mercants amb destí a Israel –o altres destinacions– al mar Roig no es porta a terme només amb míssils. Els houthis també llancen drons suïcides contra els barcos. En aquesta especialitat, la milícia rebel xiïta iemenita té dos models d’inspiració clarament iraniana, els Samad en diversos graus (2, 3 i 4) i els Wahid, basats en el dron Shahed. Amb ell s’ha dotat el règim dels aiatol·làs d’un aparell autònom capaç d’arribar a objectius a 2.500 quilòmetres de distància.

Identificades 12 classes de míssils en mans dels houthis del Iemen

Els rebels tenen en el seu arsenal coets iranians i armes xineses i soviètiques tunejades

El més llegit