Els pisos van escalar fins al 1O% a les autonomies més turístiques

El preu de la vivenda va pujar més a les comunitats que reben més turistes que a les que no. En concret, el preu d’aquestes autonomies amb un component turístic, Andalusia, les Balears, les Canàries, Catalunya, el País Valencià i la Comunitat de Madrid, s’ha disparat de mitjana entre totes un 9,9% durant l’últim any, davant el 6,3% de la resta de comunitats, segons dades del portal immobiliari Idealista. Amb dades fins al novembre, Catalunya és la comunitat que més turistes va rebre durant el 2023, un total de 16,9 milions, seguit de les illes Balears (14,2 milions), les illes Canàries (12,5 milions), Andalusia (11,5 milions), el País Valencià (9,7 milions) i la Comunitat de Madrid (7,2 milions), segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Tret de Catalunya i Madrid, on els preus de les cases només es van revaloritzar un 1,9% i un 4,8%, respectivament, a la resta de regions les pujades són de doble dígit: a les Canàries un 15,9%, a les Balears un 12,7%, al País Valencià un 11,3% i a Andalusia un 9,9%. En les dues comunitats on es congreguen les dues ciutats amb més població d’Espanya, a més del component turístic que tenen, influeixen altres condicionants econòmics que expliquen el comportament diferencial. El pes, per exemple, del comprador estranger en ciutats com Alacant ronda el 50% de totes les compravendes, mentre que a Catalunya van ser només el 13,5% de les transaccions. El mercat El comportament del mercat residencial a les zones turístiques està molt lligat a la demanda de cases per part d’estrangers. Els últims anys, la gana dels forans ha sigut molt alta, i ha portat fins a un rècord històric les adquisicions. Francisco Iñareta, portaveu del portal immobiliari Idealista, creu que aquest ha sigut un dels principals motius en les pujades de preus: «Als arxipèlags i l’arc mediterrani han experimentat una pujada de preus més gran, possiblement per l’important volum de demanda estrangera que està interessada en aquestes zones, amb especial incidència en aquells mercats més relacionats amb els habitatges de luxe. A la resta del país, amb l’excepció de mercats com Madrid, Sant Sebastià o Bilbao, les pujades han sigut molt més moderades al no disposar d’aquest extra internacional». David Martínez, conseller delegat d’Aedas Homes, principal promotora d’Espanya, apunta a la importància de l’existència d’estrangers: «Aquesta gran presència del comprador forà al mercat residencial més turístic és beneficiosa per al sector, ja que complementa el comprador nacional en el segment de la vivenda de vacances, però també ho és per a l’economia en general pel que comporta l’exportació d’aquestes vivendes. A més, els ingressos del client estranger en molts casos estan vinculats amb cicles econòmics diferents als que vivim en l’economia espanyola, per la qual cosa estabilitzen el patró de demanda d’un sector cíclic i local com és l’immobiliari patri». El director de l’àrea de Living a Espanya de la consultora CBRE, Javier Kindelan, destaca que l’impuls de la demanda estrangera segueix a l’alça: «Les últimes dades del tercer trimestre del 2023 apunten que el 15,44% del total de compres de vivenda a Espanya les protagonitzen estrangers, i és el segon resultat més gran de la sèrie històrica. Les nacionalitats que destaquen han sigut britànics (10%), alemanys (7%), francesos (7%) i belgues, marroquins, i italians amb el 5%. Per la seva banda, les províncies amb més pes de compra de vivenda per estrangers durant el tercer trimestre han sigut Alacant (43,76%), Santa Cruz de Tenerife (36,58%), Màlaga (35,33%) i les illes Balears (31,69%)». Amb el mercat residencial en fase d’alentiment, després d’un 2021 i un 2022 de ple boom, és una incògnita què passarà el 2024. Segons les diferents previsions, en general, continuaran moderant-se el nombre de compravendes sense que els preus pateixin grans caigudes, sinó lleugeres alces. A grans trets, el portaveu d’Idealista assegura que «la falta d’oferta disponible està llastant moltes operacions de compravenda a Espanya i és la responsable dels increments de preu, mentre que l’encariment del finançament amb prou feines ha tingut impacte» i pronostica que el mercat es mantingui en «una tendència continuista el 2024, tot i que els ritmes de pujada de preus podrien accelerar-se més a les zones menys turístiques en cas que es consolidi l’anunciada baixada de tipus per part del Banc Central Europeu en el segon semestre de l’any». Kindelan apunta que, a mitjà i llarg termini, el comportament del mercat residencial no serà igual en totes les localitzacions d’Espanya: «Degut principalment a factors demogràfics i macroeconòmics, les províncies amb més creixement poblacional previst en els pròxims cinc anys tindran les perspectives més positives, que són les illes Canàries i Balears, Alacant, Màlaga, Madrid i Barcelona, en termes de demanda i preus». Segona residència En el cas de la vivenda d’obra nova, el conseller delegat d’Aedas Homes, creu que, «en línies generals, viu un bon moment, fonamentalment, per la falta d’oferta i l’existència d’una demanda sòlida i solvent». «Tot indica que aquest positiu moment del mercat residencial seguirà el 2024 i, especialment, es confirmarà en la vivenda turística, com està passant en els últims anys després de la pandèmia. En zones com la Costa del Sol, Llevant, les Balears o les Canàries, fins i tot en les destinacions turístiques del nord com Laredo o Sanxenxo, conflueix una triple demanda en molts casos que està impulsant amb molta força la compra de vivendes: clients locals, nacionals de l’interior i internacionals. Es tracta de clients que, en molts casos, adquireixen una segona residència o el que anomenem una vivenda híbrida en la qual passen molts mesos a l’any aprofitant la possibilitat que els dona el teletreball. El concepte de vivenda turística o segona residència està evolucionant cap a una vivenda de llarga estada», conclou.

Els pisos van escalar fins al 1O% a les autonomies més turístiques

El preu de la vivenda a les sis comunitats que reben més turistes va pujar el 2023 quatre punts més que a la mitjana de la resta d’Espanya.A Catalunya, amb menys pes de la demanda estrangera, la revalorització va ser de l’1,9%.

El més llegit