Van ser reductes de llibertat i coneixement per a les dones a l’Europa medieval, potser els únics. Les privilegiades que ingressaven als convents podien fugir de les imposicions socials a què eren sotmeses: des de matrimonis concertats fins a una maternitat massa associada al risc de mort. El 898, Emma de Barcelona va agafar les regnes del monestir de Sant Joan de les Abadesses (Girona). La seva bona gestió va fer créixer la comunitat, va convertir unes terres abandonades en una xarxa de pobles cohesionats i va crear un scriptorium on es feien llibres litúrgics. Al segle XII es va fundar el monestir de Santa María la Real de las Huelgas (Burgos): la reina Elionor volia un lloc on les dones de la noblesa poguessin retirar-se i arribar, almenys en la vida monàstica, als mateixos nivells de comandament que els homes. Les seves abadesses governaven sobre mig centenar de viles i terres, impartien justícia, controlaven impostos i només devien obediència al Papa de Roma. També al segle XII es va fundar el Reial Monestir de Santa Maria de Sixena (Aragó). Van arribar a viure-hi més de 100 monges pertanyents a la noblesa del regne, acompanyades dels seus criats i servents.