"Si sent ansietat,segueixi Marc Aureli"

Quan a l’emperador Marc Aureli se li descontrolaven l’imperi, els afers domèstics o la seva precària salut, recorria a la filosofia estoica que va fonamentar Zenó de Citi fa 2.300 anys i que batega a les entranyes de la moderna teràpia cognitivoconductual (TCC). Segons assenyala Donald Robertson (Irvine, Escòcia, 1972), fundador del Modern Stoicism Ltd., és un exemple d’extrema utilitat en aquests temps actuals d’ira i de neguit. Comparteix els seus secrets a Piensa como un emperador romano (Temas de Hoy). Es va prendre molt seriosament el poder que tenia, va dedicar la seva vida a millorar el seu caràcter utilitzant la filosofia estoica i va donar un model de lideratge. Som plebs, no emperadors. Marc Aureli va escriure les seves Meditacions de tal manera que els seus tips per controlar l’ansietat, la por i la ira resulten senzills per al lector modern. Si les sents, segueix-lo. Que les nostres creences poden donar forma a la nostra conducta. Epictet deia que el que ens altera no són les coses, sinó els nostres judicis sobre les coses. Hem de veure les nostres creences com a construccions, no com la realitat. Un exemple: "Tinc por que la gent pensi que soc un idiota". ¿I si resulta que en realitat no és així? Els estoics proposen el que els terapeutes anomenem "distanciament cognitiu". Hi ha tècniques com observar el conflicte des de molt a dalt (que es coneix com a vista zenital), o veure el moment present com una cosa molt petita i transitòria. No significa allunyar-se del que ens preocupa, sinó veure-ho amb una perspectiva més àmplia per tenir una resposta emocional més matisada. Quan s’elimina la creença, l’ansietat, la tristesa i la ira tendeixen a disminuir. I diferenciava el que depenia d’ell i el que no. I pensava com actuaria un dels seus mentors davant la dificultat. Marc Aureli va començar a escriure les seves Meditacions per construir una imatge mental d’un savi ideal. Tots tenim la capacitat d’imaginar-ho. He experimentat molts exercicis estoics, però m’he quedat amb la rutina de la vista zenital, medito, em dutxo amb aigua freda i de tant en tant faig dejuni. ¡Fins i tot Zenó va reconèixer no arribar a l’ideal! Però el nucli de l’estoïcisme és l’ètica, que mostra com la majoria té la vida del revés. Actuem com si els diners i la reputació fossin el més important, quan la prioritat és la integritat moral. No, no. L’estoïcisme diu que és millor ser ric que pobre, sa que malalt, però que no és l’important. Convida a disfrutar del que ens ofereix la vida, sense dependre’n. En absolut. Van ser coneguts per plantar cara als tirans. No diu que siguem passius, sinó acceptar emocionalment la ira, la por i l’ansietat alhora que ens comprometem activament amb la justícia. Quan un s’enfada molt, acaba fent coses pitjors que les que combat. ¿Es refereix a a alguna celebrity? No en conec prou cap. Jo ho veig en alcohòlics en recuperació. Persones que han tocat fons i s’han reinventat. El meu pare va morir quan jo tenia 13 anys. Vaig sentir molta còlera i em vaig ficar en bastants problemes amb la policia. Després vaig estudiar Filosofia a Aberdeen, vaig descobrir els grecs, vaig fer teràpia i a finals dels meus 20 anys la ira va anar desapareixent, fins que va arribar a semblar-me una estupidesa estar enfadat. La ira esbiaixa el judici i t’equivoques abans. Culpa de les xarxes socials i dels polítics. És el seu negoci. El que enfada és la informació fora de context, la magnificació de l’anècdota. La gent que va votar Trump en la primera legislatura no volien que sortís, simplement odiaven Hillary Clinton. Van funcionar els amplificadors d’odi. Cal enfrontar-se a aquesta maquinària dissenyada per bombar ira. A través de la raó.

El més llegit