La tornada

Els caucus d’Iowa són un ritual. Sortir al vespre de casa en ple hivern, esquivar la neu acumulada a pams, no témer temperatures glacials, portar cafè calent i galetes per als correligionaris participants en la trobada, escoltar els delegats dels candidats exposar els seus programes, decidir quina de les seves veus s’ajusta més a la pròpia, votar a mà alçada i descavalcar progressivament els perdedors, assenyalar un vencedor, saber que d’aquella decisió n’emanarà la tendència que marcarà expectatives electorals sent una comunitat petita, agrària, rural... No hi ha dubte que empeny voluntats i satisfà vanitats. Les d’aquells camperols que saben que el seu vot val, compta i condiciona. De lectura obligada Madison County no és només famós pels seus ponts coberts promocionats per la novel·la que Clint Eastwood va portar al cine juntament amb Meryl Streep. És també el lloc de naixement de John Wayne, de qui es conserva la casa on va viure de nen convertida en modest museu de l’actor que Hollywood va convertir en l’arquetip que els evangèlics blancs elevarien a ídol de la masculinitat i el nacionalisme cristià. Ho descriu Kristin Kobes Du Mez a Jesús y John Wayne, llibre de lectura obligada per entendre el gir que ha fet la política dels Estats Units. Una cosa que des del primer moment va saber aprofitar Donald John Trump (Nova York, 14 de juny del 1946). El polèmic expresident ha guanyat àmpliament els caucus d’Iowa. Sense dedicar-hi ni la meitat del temps i les visites que els seus contrincants, va obtenir el doble de suports. Va iniciar així un procés que, al seu torn, assenyala el camí als seus seguidors convertits en adeptes a la seva religió. La que està cridada a salvar el país de la perdició. La que canviarà les coses, n’expulsarà els immigrants, tancarà fronteres, abandonarà institucions internacionals, s’allunyarà del brogit mundà i recuperarà el gran somni de revertir la situació perquè Amèrica sigui només per als americans. Això diu, això promet i amb això sedueix. I als votants de Madison especialment. Al comtat de John Wayne, Trump es va imposar amb un 65% dels vots. El segon, Ron DeSantis, es va quedar a un terç. "La mentida descarada" A ulls europeus sorprèn que un personatge tan peculiar conciti tanta passió. Especialment si es té en compte que la seva única carta per arribar on va estar i vol tornar és la mentida. "La mentida franca i descarada. La mentida impenitent. La mentida impune. La mentida sistemàtica", com va escriure Jorge Volpi en un pamflet quan Trump va arribar a la Casa Blanca i que està absolutament vigent. Si llavors la victòria va provocar estupefacció, avui la possibilitat causa pànic. Mentrestant, ell treu partit de les seves penes judicials que presenta com a persecució perquè els seus fidels l’elevin a la categoria de màrtir. El món ha canviat en part per les seves polítiques de llavors. Els que estan tensant les cordes dels conflictes actuals semblen esperar-lo perquè els ajudi a reconvertir el món simultàniament a com ell vol allunyar el seu país de la resta. Si això passa i la justícia no ho impedeix, no serà aliè el Partit Demòcrata per recolzar la candidatura de Joe Biden. Un president, de vegades absent, sempre llunyà, que s’enfronta al repte a una edat provecta. I, no obstant, és l’únic que pot parar Trump. Aquesta és la paradoxa.

El més llegit