Amb els peus a terra

I la mirada alta. Tan, tan elevada, que pot desafiar els déus. Tan, tan terrenal, que, en un pestanyeig, abandona l’Olimp i es perd pels carrers. No hi ha passos en fals al seu camí. I, si n’hi ha, sap com recuperar la marxa sense gairebé ensopegades. Potser perquè ha vist les vel·leïtats dels déus, sap que el millor refugi és el que resguarda de la glòria. Penélope Cruz (Alcobendas, 1974) és l’estrella que, enfundada en un Chanel, perfectament maquillada i pentinada, desfila per l’alfombra vermella i recull l’aplaudiment incondicional. Però també la dona que es podria asseure en un bar de barri, fer una canya i saber què preocupa els seus parroquians. Perquè per molt alt que voli, mai ha perdut el món de vista, fins i tot es diria que està entossudida a millorar-lo. Darrere dels focus, Cruz sembla triar el fang abans que la pedra preciosa. I no per la feblesa, sinó per la seva capacitat mal·leable, per poder crear-se i recrear-se fins a l’infinit, per procedir de la humilitat i ser capaç de convertir-se en art. De la mateixa manera que en Cruz hi ha rastres de fang, s’intueix que va ser modelada amb carinyo. Almenys, amb unes mans que van saber donar-li un entorn sòlid. El seu pare, comerciant en un concessionari d’automòbils. La seva mare, propietària d’una perruqueria. Una llar per la qual es va colar l’art. La seva germana, Mónica, ballarina i actriu. El seu germà, Eduardo, compositor i cantant. I, entre ells, una excel·lent relació de suport i acompanyament. El que dèiem, en aquesta casa hi va haver bons terrissers. Cruz tenia 15 anys quan va veure Átame, d’Almodóvar, i en aquell moment va saber que volia ser com Victoria Abril. Però no va ser una revelació sobtada. A aquesta edat, ja havia rodat un videoclip per al grup Mecano. Sorprèn recuperar-lo, en aquesta joveneta de 14 anys ja es troba el somriure, la mirada, tota la matèria que després conqueriria el cine espanyol, europeu i internacional. Durant la seva adolescència, la vida de Cruz va estar marcada per l’esforç. Hores d’entrenament com a ballarina, classes a l’institut, més classes en una escola d’art dramàtic, tots els càstings que li queien a les mans i, per descomptat, hores i hores de visionament de pel·lícules. Si alguna li agradava, la llogava al videoclub cada vegada que fes falta fins a amarar-se de cada detall. Si la pel·lícula era d’estrena, bé valia els set transbords que unien San Sebastián de los Reyes amb el centre de Madrid. Eren dies d’esgotament –amb els anys ha après a autoimposar-se uns límits–, però també amb la màgia dels inicis. Fetitxe d’Almodóvar I va arribar Jamón, jamón (1992), la pel·lícula dirigida per Bigas Luna i que va catapultar a la fama els seus tres joves protagonistes: Penélope Cruz, Javier Bardem (la seva actual parella) i Jordi Mollà. El risc que l’actriu quedés marcada per un paper que traspuava erotisme es va esvair davant la candidesa del seu següent personatge: la germana més jove de Belle époque (1992). El seu director, Fernando Trueba, buscava el contrari del que llavors representava Cruz, i per aquesta raó va demanar explícitament que no la incloguessin en el càsting. Però la representant de l’actriu va colar la seva prova junt amb la d’altres candidates. Trueba va haver de visionar el vídeo un parell de vegades fins que va reconèixer el seu error. "¡Soc imbècil!", es va dir, allà tenia la millor encarnació del seu personatge. La jove que somiava a formar part del món Almodóvar va passar a ser l’actriu fetitxe del cineasta manxec, fins a set pel·lícules han rodat junts. La noia que viatjava amb metro es va convertir en la intèrpret que va vèncer la soledat a Hollywood i es va confirmar com a estrella internacional. El seu domicili és ara a Madrid, amb Javier Bardem i els seus dos fills. Mentrestant, va sumant reconeixements. Entre d’altres, un Oscar (ha sigut nominada fins a quatre vegades), tres premis Goya, un David de Donatello (el més prestigiós d’Itàlia), un Premi del Cine Europeu, un altre del Festival de Cine de Cannes i un més del Festival Internacional de Cine de Venècia, premi Donostia per trajectòria i imatge... Per tenir, fins i tot llueix una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood. Sí, Cruz vola alt, però continua jugant amb l’argila. Ara, modelant una vida privada sana i fora dels focus i els vaivens de la fama. Les seves aparicions públiques mai cauen en la frivolitat i les seves xarxes socials estan centrades en la professió o en el suport a diverses causes socials. Finalment, s’ha demostrat la millor terrissera de la seva vida, amb els peus ben plantats a la terra.

Amb els peus a terra

Penélope Cruz - Actriu

El més llegit