El traspàs en immigració no inclourà donar permisos d’asil

Junts va salvar el primer round parlamentari de Pedro Sánchez, després d’un llarg estira-i-arronsa que va durar fins a iniciada ja la votació. Els postconvergents van acabar aixecant el veto, però van exigir treure’n "profit" en diverses matèries, més enllà dels canvis concrets en els decrets en qüestió. Entre els acords assolits, destaca la "delegació integral de les competències d’immigració a la Generalitat", tot i que de moment es desconeix la "lletra petita" del pacte, tal com va reconèixer Junts, i tampoc està clar com serà el seu encaix legal. L’article 149 de la Constitució és clar: matèries com "nacionalitat, immigració, emigració, estrangeria i dret d’asil" són competència exclusiva de l’Estat, tot i que a través del 150.2 el Govern tingui marge per "transferir o delegar en les comunitats autònomes, mitjançant llei orgànica, facultats corresponents a matèria de titularitat estatal que per la seva pròpia naturalesa siguin susceptibles de transferència o delegació". A aquest article és al que s’acull Junts per defensar que el Govern pot cedir a la Generalitat competències totals en aquesta matèria. De moment, eviten entrar en grans concrecions sobre les seves peticions, a l’espera de la negociació de la futura llei, però donen a entendre que seran de màxims i que no es conformaran amb "encàrrecs", això és, que les decisions les prengui el Govern central, però les executi la Generalitat. Els postconvergents consideren que Catalunya ha de tenir les competències "que té qualsevol Estat" i, segons ells, això inclou el control sobre els "fluxos" migratoris –a través de la fixació de quotes amb les comunitats autònomes–, aspectes relacionats amb l’obtenció dels permisos de residència o laborals o fins i tot la possibilitat d’"expulsar" immigrants multireincidents. Els límits No obstant, experts constitucionalistes i en immigració consultats per EL PERIÓDICO descarten que la cessió pugui anar tan lluny com transmeten des de Junts, perquè no tindria sentit que Catalunya pogués atorgar o denegar un permís de residència o d’asil sense que aquesta decisió tingués validesa a la resta d’Espanya. Per això s’entén que es tracta d’una competència que l’Estat no pot transferir, i això fa pensar a Ferran Camas, director de la Càtedra d’Immigració i Drets de la Universitat de Girona, en la inconstitucionalitat de qualsevol acord d’aquest abast. No obstant, sí que veu marge per ampliar les competències que Catalunya, junt amb Euskadi, ja té en la matèria. Per exemple, les dues comunitats s’ocupen de la primera acollida d’estrangers, però no de la segona, en la qual es faciliten recursos o informació sobre la societat i que correspon a l’Estat. Aquí, segons Junts, la Generalitat podria incidir i oferir cursos de llengua i cultura catalana, que actualment es fa amb menors a través de l’educació a les "aules d’acollida", però no amb adults. Catalunya i el País Basc s’ocupen ja de la primera autorització dels permisos de treball, però no de la seva renovació. Per a Camas, que Catalunya assumís també aquests segons passos no presentaria problemes constitucionals a diferència del que passaria si es converteix en la que concedeix o denega permisos de residència o asils, possibilitat que, de ser finalment acordada, seria recorreguda davant el Tribunal Constitucional i acabaria sent declarada contrària a la carta magna, perquè només pot estar en mans de l’Estat. "Si ho fa una comunitat autònoma, el ciutadà no podria moure’s després a d’altres i això vulneraria la seva llibertat de deambulació", afegeix aquest catedràtic. L’Estatut L’anterior intent d’ampliar competències d’immigració inclòs en l’Estatut del 2006 ja va ser declarat inconstitucional pel tribunal de garanties en la seva sentència del 2010. Així ho recorda el catedràtic de Dret Constitucional i exlletrat del TC Joaquín Urías, que dubta que la nova majoria del tribunal, tot i que sigui progressista, pugui canviar la doctrina establerta llavors. Urías considera que cap de les demandes dels postconvergents s’ajusta a la carta magna i considera que l’únic que es podria cedir és la "gestió". Al seu parer, la Generalitat podria tenir, per exemple, el control dels centres d’internament d’estrangers (CIE), que podrien estar gestionats pels Mossos i no per la Policia Nacional, o també podria ser l’administració de referència dels estrangers a l’hora de tramitar els seus permisos. No obstant, considera que no podrien decidir a qui s’interna en un CIE o, en línia amb Camas, a qui se li dona un permís de treball o residència. En conseqüència, la regulació de les fronteres o la concessió o no d’asil haurien de continuar sent una competència exclusiva de l’Estat. "El marge és molt petit. Es poden cedir les competències de gestió, però no les polítiques", conclou Urías. Per la seva banda, Josetxo Ordoñez, advocat especialitzat en estrangeria i doctor en Dret de la Universitat de Barcelona, considera que l’acord PSOE-Junts és "un ridícul brindis al sol fruit de la ignorància". Sustenta que Catalunya ja té transferides totes les competències en matèria migratòria que preveu l’Estatut de Catalunya, com la de donar les autoritzacions de treball. "Transferir les competències estatals és un assumpte que requeriria molts anys de tramitació legal", conclou l’advocat.

El traspàs en immigració no inclourà donar permisos d’asil

Experts constitucionalistes assenyalen que no tindria sentit que Catalunya concedís aquestes autoritzacions ni les de residència sense tenir validesa a la resta d’Espanya. Junts dona a entendre que les seves peticions seran de màxims.

El més llegit