Dues cosines germanes de segon i tercer d’ESO riuen i comparteixen confidències en un apart adolescent després del dinar familiar de Sant Esteve. Assegudes en un extrem d’una llarga taula, amb una capsa de neules en una mà d’ungles extrallargues i el mòbil a l’altra. Tot molt comú. L’alarma salta quan una de les tietes que vol acostar-se a les seves nebodes s’adona que gran part de la conversa entre elles es produeix en castellà. Dues nenes criades en entorns catalanoparlants, que han parlat durant tota la seva infància entre elles en català –llengua materna de totes dues–, estan parlant ara entre elles en castellà, una cosa que, si se’ls pregunta, els sembla "el normal".