Les platges de Badalona s’han contaminat aquest any en quatre ocasions amb aigües residuals

Tot i que el problema de l’abocament d’aigües residuals domèstiques a l’exterior (sigui al mar, o a una riera que dona al mar) és comú a tot el litoral urbanitzat de Catalunya, a Badalona fa anys que veïns i entitats posen el crit al cel i denuncien inacció per part de les administracions. Només és necessari un episodi de pluja modest i relativament continuat perquè el sistema de sanejament es col·lapsi, i es vegi obligat a descarregar a l’exterior perquè la pressió del cabal no produeixi ruptures a la xarxa, o que alguna tapa de claveguera salti pels aires a la via pública. Des de principis d’any, la xarxa de sanejament de Badalona i Sant Adrià ha hagut d’alliberar aigua amb residus domèstics en 26 ocasions, segons dades facilitades per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). D’aquestes 26, nou han passat durant els mesos de juny, juliol i agost, segons dades facilitades per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). I, més al detall, en quatre ocasions aquests abocaments han arribat al mar, segons informa l’Ajuntament de Badalona. Van ser els dies 25 de maig, 1 de juny (tots dos, abans de començar la temporada de bany, motiu pel qual no es van hissar banderes vermelles), 30 de juny i 27 d’agost. En la temporada de bany del 2022 van ser sis les vegades que la presència de residus domèstics a les aigües va deixar veure la bandera vermella. El cúmul de situacions que propicia l’abocament d’aigües residuals domèstiques s’explica per una mena d’efecte dòmino. Des de la vetusta xarxa de clavegueram i sanejament, passant per la manca de dipòsits pluvials i la poca consciència dels que tiren al vàter tovalloletes i altres residus sòlids, per acabar amb la falta de permeabilitat del sòl urbà, aquestes són les claus que expliquen per què l’aigua de les platges de Badalona es continuen embrutant amb residus fecals des de fa dècades. La xarxa de sanejament no està separada i no dona l’abast El més normal en els nuclis urbans (excepte en els més moderns) és que la xarxa de sanejament sigui unitària. És a dir, que a més de transportar regularment l’aigua residual domèstica i industrial també els toca carregar amb l’aigua de pluja. Aquest és el primer problema i, en el fons, el que provoca que tot el castell de cartes caigui. Si la xarxa fos separativa, qualsevol xàfec podria ser canalitzat i portat fins al mar, sense causar problemes. Una vegada surt de les nostres cases i entra al clavegueram municipal, l’aigua residual domèstica viatja per les canonades, que funcionen com les branques d’un arbre. Arribat un punt, les aigües residuals s’uneixen al col·lector de Llevant, que transcorre per la línia de la costa des de Montgat fins a Sant Adrià i recull les aigües residuals d’aquests dos municipis, a més de les de Tiana i, òbviament, Badalona. El trasllat d’aquest col·lector fa anys que és sobre la taula de les administracions, ja que els temporals de llevant l’han destrossat en un parell d’ocasions. «Durant el 2023 i el primer semestre del 2024 es faran els treballs de redacció dels projectes del trasllat del col·lector cap a l’interior. Durant el segon semestre del 2024 s’abordaran els tràmits d’aprovació dels projectes amb l’objectiu d’iniciar les obres el 2025», informen des de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Tot això, amb un pressupost estimat d’uns 18 milions d’euros. No obstant, «les característiques tècniques del nou col·lector quant a la capacitat de transport d’aigua seran les mateixes que ara. No portarà més aigua perquè la capacitat és la correcta», explica el director de l’àrea de Cicle de l’Aigua de l’AMB, Fernando Cabello. La depuradora no pot tractar l’aigua si el seu contingut de residus està massa diluït La capacitat de l’aigua del col·lector actual és la «correcta», tal com esmentava Fernando Cabello, perquè la depuradora, que és on descarrega l’aigua el col·lector, no està preparada per treballar amb tan poca quantitat de residus. És a dir, en episodis de pluja intensa, com que la xarxa de sanejament ha de transportar molta més aigua de pluja que no aigua residual, el resultant està molt diluït, tant, que en paraules de Cabello, «no tindria sentit depurar-la». «L’EDAR Besòs, per poder funcionar, necessita un mínim de matèria orgànica a l’aigua», resumeix el director de l’àrea de Cicle de l’Aigua. A més, els costos de construcció i manteniment de la depuradora no serien raonables. «Tot i que es construís una xarxa de sanejament i de depuradora per treballar a deu vegades més capacitat del normal, una pluja intensa causaria el mateix problema que fins ara. ¿Per què? Perquè una pluja moderada pot significar 50 o 80 vegades el cabal de pluja en relació amb el cabal d’aigua residual», justifica Cabello, des de l’AMB. 🔴Apareix una gran taca d’aigues fecals (merda) a la platja del Pont d’en Botifarreta. Tot i la gran taca, @PlatgesBadalona manté la bandera verda #Badalona pic.twitter.com/iUe6qmmFQp — TOT Badalona (@Totbadalona) 31 de agosto de 2023 Només hi ha un dipòsit d’aigua pluvial A Badalona hi ha un sol dipòsit pluvial. El va inaugurar l’alcalde Albiol durant el seu primer mandat, el 2013, i té una capacitat de 30 milions de litres. Tot i que es va arribar a plantejar que n’hi hagués més d’una desena, actualment sobre la taula es preveu la construcció de només tres més. «Al juliol es van mantenir diverses reunions a la seu de la Unió Europea amb l’objectiu de finançar els tres nous dipòsits amb fons Next Generation», expliquen fonts municipals. A l’AMB consideren que els dipòsits suposen una solució puntual per reduir l’impacte de les descàrregues: «Al cap i a la fi, tota l’aigua que sigui capaç d’acumular-se en els dipòsits, és aigua que no passaria, de moment, a la xarxa», assegura el director de l’àrea de Cicle de l’Aigua de l’AMB. Ara bé, el dipòsit cal buidar-lo una vegada s’ompli, i aquesta aigua ha de passar per la depuradora igualment. «Es tractaria d’una aigua amb una concentració de residus molt baixa, i tornaríem a tenir problemes a l’EDAR, que no està preparada per a nivells tan diluïts de residus a l’aigua», insisteix Cabello. No es pot evitar que l’aigua residual arribi al mar, però sí que almenys arribi sense residus sòlids Si la depuradora no pot tractar el cabal d’aigua que la xarxa de sanejament transporta en episodis de pluja, no hi ha cap altra solució que reduir el cabal que transporta el sistema per evitar que la xarxa exploti pel seu punt més feble. Per fer-ho, els col·lectors disposen de sobreeixidors, orificis a la conducció que obren el pas d’aigua a l’exterior (normalment a una riera o al mar). «La solució, en un clima mediterrani de pluges escasses, però torrencials, no ha de passar per intentar recollir tota l’aigua de pluja per reduir l’impacte, sinó per retenir els sòlids, que és el que veritablement té impacte mediambiental, i que la resta acabi al mar». Dit d’una altra manera: que la xarxa deixi escapar aigua amb residus domèstics abans de ser tractada a la depuradora en episodis de pluja és el correcte funcionament de la xarxa. Ara bé, el que sí que es pot evitar és que arribin al mar els residus sòlids que llancem al vàter com tovalloletes, compreses i qualsevol altre element plàstic no biodegradable. Per a això, l’AMB ha fet diferents proves durant els últims mesos consistents en la col·locació de nous sistemes de retenció de residus sòlids: «De les proves hem conclòs que la quantitat de residus que som capaços d’extreure en temps de pluja ha augmentat en un 350%, 2,5 vegades més que abans», detalla Cabello. L’urbanisme del ciment provoca la poca permeabilitat de terra No es pot forçar la depuradora perquè tracti tot el cabal d’aigua dels dies de pluja. Tampoc es pot pretendre que el sistema retingui tota l’aigua de la pluja, de manera que els sobreeixidors han de deixar anar litres i litres d’aigua contaminada al medi natural. Llavors, ¿de quina manera es pot acabar amb aquest problema? Per a Fernando Cabello, és necessari revertir la impermeabilització dels sòls urbans: «Fa 20 o 30 anys hi havia més parcs i menys asfalt. Quan plovia, molta aigua es filtrava per tot el terreny, ara el formigó ha anat guanyant terreny en el teixit urbà i una gota caiguda a la ciutat és una gota que corre». Llegeix totes les notícies de Badalona a EL PERIÓDICO de Badalona

Les platges de Badalona s’han contaminat aquest any en quatre ocasions amb aigües residuals

Des de principis del 2023 la xarxa de clavegueram de Badalona ha hagut d’alliberar aigua amb residus domèstics a l’exterior en 26 ocasions

CONTEXT I Badalona reconeix el problema cíclic de la brutícia a les seves platges

ANTECEDENT I Badalona reobre les platges després de dos dies de porqueria flotant

El més llegit