Fa anys que em foto unes caminades tremendes per disfrutar de les platges nudistes on costa arribar. Platges sense nens, sense reggaeton, sense venedors ambulants i, sentint-ho molt, sense xiringuitos. Les platges nudistes són com el vagó en silenci de l’AVE. Un recés de pau on tots sabem el que hem de fer. Ser respectuosos, no parlar gaire alt i disfrutar sense mirar el del costat. Però no sé què està passant últimament, que sembla que les persones de les platges tèxtils (les no nudistes) han decidit venir a envair el nostre espai, atrets per la tranquil·litat i la bellesa. No passaria res, si no fos perquè aquests intrusos no es despullen i molesten. ¡Que facin el que vulguin, som en un país lliure i ningú et pot obligar a despullar-te! Pensareu alguns. Deixin-me que discrepi. La majoria de les platges del món són tèxtils i a mi no se’m permet anar-hi despullada. ¿Per què he de permetre que tu vinguis a les nudistes vestit? ¿Tens tot el món per tu, pots fer el favor de deixar-nos aquesta minoria ridícula a nosaltres? Això el mateix li vaig dir a una família que es va asseure a mig metre de mi, a la platja nudista de les Filipines, a Gavà.