A Fariq el mortifica la sorra durant el dia i, quan es fa fosc, el tortura l’ambient gèlid del qual s’arrecera com pot. «És una porqueria. Intento netejar, però, amb aquesta terra que s’enganxa a tot, és impossible. A sobre hi ha gent que passa i ens diu: ‘Que bé que viviu aquí’. És clar, al costat del mar i passant fred...», remuga rabiós. El Fariq és un dels habitants de l’assentament de persones sense llar que ha crescut a la platja del Fòrum. Són potser una desena de tendes de campanya i de compartiments precàriament fabricats amb restes recuperades de les escombraries que, a tall d’envans i parets dèbils, amb prou feines abriguen els seus habitants, almenys cinc en un dels campaments més ostensibles muntats a l’empobrida frontera entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs.