Barcelona deixa en mans dels policies prohibir el surf en cas de temporal

Va passar fa gairebé un any, quan la borrasca assolava Barcelona. A la caça de la millor ocasió per practicar un esport que fa de les aigües embravides la seva raó de ser, tres surfistes experimentats van voler a aprofitar l’onatge poc comú que sacsejava la platja de la Barceloneta un matí gris de novembre. Onejava la bandera vermella i, a més, l’ajuntament havia activat el pla d’emergència en fase d’alerta per mala mar. Uns agents de la Guàrdia Urbana van esperar els esportistes a la vora. Es va fer viral el vídeo en el qual es veu com un policia identifica Manel Maestre, un professional del surf. «Els tres que vam entrar a l’aigua som instructors. Treballo a Galícia i estem acostumats als temporals. Aquest estiu hem arribat a tenir onades de 3,5 metres. Les d’aquell dia a Barcelona eren de 2 a 2,5 metres, assequibles per a algú amb experiència i coneixement», recalca Maestre. Un dels agents que el va abordar quan va sortir de l’aigua el va advertir amb una possible sanció de 750 a 1.500 euros. ¿El motiu? Una suposada infracció de l’ordenança de civisme per endinsar-se al mar amb bandera vermella. «Mai m’ha arribat la multa a casa, però a un company sí. Va ser absurd. Els que ens dediquem a això i coneixem el mar sabem millor que ningú si les condicions són adequades o no», rasa. Mesos després d’aquella topada, l’Ajuntament de Barcelona ha volgut donar la raó als surfistes que, sense pretendre-ho, van posar en evidència el veto de facto que havien d’esquivar a la capital catalana quan sorgeix la combinació ideal per solcar les onades. El consistori té a punt un decret pendent d’aprovar que regula la pràctica esportiva al litoral. Admet que, fins ara, les circumstàncies en les quals estava permès surfejar a la ciutat resultaven difuses. Permís «en general» Permís «en general»L’ordre municipal –oberta ara a al·legacions per introduir-hi canvis– vol desfer la confusió. En aquest sentit, fixa que el surf, el pàdel surf i el windsurf estan autoritzats «en general» quan es declari un pla d’emergència en estat de prealerta o alerta per fort onatge. En aquest supòsit, la responsabilitat rau en els esportistes que s’atreveixin a introduir-se al mar. No obstant, l’ajuntament puntualitza que els cossos de seguretat podran intervenir-hi «excepcionalment» per «prohibir» que se surfegi «si perceben que hi ha un risc greu i concret per a la seguretat de les persones». L’afegit té la curiosa virtut de posar d’acord els qui podrien semblar oponents, vista la topada de l’any passat. Tant els representants dels esportistes com els sindicats policials consideren que al decret li falta concreció per estalviar-se discussions i males interpretacions. «¿Quin serà el criteri dels agents per decidir si es corre perill o no? La persona que prohibeixi fer surf, ¿quin coneixement té del nostre esport?», planteja el president de la Federació Catalana de Surf, Carles López. Emfatitza que, en contrast, la norma és més clara quan es refereix a la fase d’emergència, en la qual el surf s’impedeix de forma taxativa. «Hi estem d’acord, perquè són onades d’una altura superior als quatre metres i molt poca gent és capaç de practicar surf en aquestes condicions. Això és objectiu. En canvi, deixar-ho al criteri d’un agent és subjectiu», contrasta. L’ajuntament assenyala que els agents de la Guàrdia Urbana estaran facultats per ordenar als surfistes que no entrin al mar quan detectin que la seva vida pot veure’s amenaçada. El consistori argumenta que els policies tenen experiència i coneixement per identificar perill en el mar. Aclareix que els urbans no controlaran qui entra al mar amb una planxa de surf ni comprovaran si estan federats o si disposen d’assegurança. La nova regulació municipal estipula que «s’ha de fomentar» que els qui surfegen disposin d’una credencial, però no l’exigeix. Escepticisme en la policia Escepticisme en la policiaRepresentants de la plantilla de la Guàrdia Urbana discrepen que la responsabilitat de dictaminar si el mar comporta risc per als surfistes es deixi en mans dels policies. «La decisió no l’hauria de prendre un agent sol. Hauria de ser la direcció del cos o la capitania del port qui dictés una resolució i que els agents la fessin complir perquè, tret d’excepcions, no sabem quan la pràctica és perillosa», addueix el secretari d’organització d’UGT-SPL, José Casas. «És ambigua i de difícil aplicació per falta d’efectius i perquè faltarà una unitat de platges que operi durant tot l’any. Si m’ho permet, diria que és també arbitrària», qüestiona el portaveu de CSIF en la Guàrdia Urbana, Eugenio Zambrano. A part, indica que «no es podrà vigilar dins del mar perquè les barques no naveguen fora de l’època estival». Segons la Federació Catalana del Surf, Barcelona gaudeix de condicions per surfejar durant uns 90 dies a l’any, sobretot a la tardor i a l’hivern. «El servei de les embarcacions de la Guàrdia Urbana finalitza a l’octubre, que és quan hi pot haver més activitat de surf. No tindrem els mitjans de suport per a una gestió adequada i les patrulles que hagin d’actuar ho hauran de fer des de la platja. No resulta el més apropiat», opina el portaveu de SIP-Fepol, Jordi Rodríguez Lima. Desconfiat pel desacord amb la Urbana, Maestre no comprèn que l’accés al mar per als surfistes pugui quedar supeditat al judici d’un policia. «Qualsevol persona que no és surfista i vegi onades d’una mida considerable sentirà que existeix perill. El que ens va passar amb la Guàrdia Urbana l’any passat pot tornar a ocórrer», pressent.

Barcelona deixa en mans dels policies prohibir el surf en cas de temporal

Esportistes i sindicats policials rebutgen que l’ajuntament deixi en mans dels agents la responsabilitat de decidir si l’estat del mar suposa perill «greu»

El més llegit