Suposem, i no és del tot ciència-ficció, que de les vuit platges de Barcelona (sens dubte l’espai públic de més èxit de tots els que es van crear amb motius dels Jocs Olímpics) només fos possible salvar-ne una de la desaparició a què semblen estar condemnades abans que acabi aquest segle. Quina triar-ne i, sobretot, com salvaguardar-la de la prevista pujada del nivell del mar i de les envestides cada vegada més habituals de les onades. Aquesta és la pregunta que, per elevació, dona resposta un dels 11 volums que (per a consum intern, no estan disponibles a les llibreries) té editats Barcelona Regional, el majúscul laboratori d’idees i solucions d’enginyeria de l’àrea metropolitana. Es titula ‘La reinvención de la costa’ i porta la firma de Miriam García, directora del taller d’urbanisme i paisatgisme LandLab i Premi de la Biennal d’Arquitectura del 2013. Mirin, com a avançament del viatge que comença aquí, la foto principal d’aquesta crònica. Podria ser la platja de Sant Sebastià el 2095.