Corria l’any 1976, només vuit mesos després de la mort de Franco, quan un grup d’unes 10 persones va començar a fer nudisme a l’Illa Roja, a Begur (Girona). Hi havia en el gaudi de la pràctica un regust de llibertat, de desposseir-se de lligams. Perquè sí: un banyador o un sostenidor també poden oprimir. Ara, 45 anys després, aquells pioners consideren que l’albir s’ha perdut; que són «en el pitjor moment de la història» per exposar els seus cossos al sol. Associacions i usuaris ho atribueixen a la falta de recolzament per part d’ajuntaments, l’atracció per aquestes platges més apartades –i que el postureig d’Instagram no va ajudar– o la por de les càmeres.