La notícia no hauria de caure en l’oblit. L’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va tancar el públic el 29 de maig passat i fins a nova ordre la platja del Litoral, una de les zones de bany més maques d’aquesta minúscula i maltractada ciutat, la Ventafocs metropolitana, ja que allà es van invertir, amb motiu dels Jocs Olímpics, 1.200 milions de pessetes (avui, al canvi i sense comptar la inflació, més de set milions d’euros) en un centre esportiu molt reeixit i amb vista al mar. Una anàlisi recent va detectar a la sorra d’aquesta platja quantitats inquietants de plom, cobalt, coure, arsènic, níquel, zinc, molibdè, vanadi i restes de benzopirè. En una apocalipsi química, aquests serien els genets. El que ha passat no es pot qualificar de sorpresa. El que va passar als dos costats de la desembocadura del Besòs durant l’últim terç del segle XX és, perdó per endavant per l’expressió, vomitiu. Repassar-ho és un acte de contrició. Senyors lectors, trobaran bosses per si maregen en el recolzament del seient davanter. Anem de viatge.