La batalla pels negocis del Front Marítim acaba enfrontant totes les parts

Quan el 1989 es van cuinar els usos dels espais comercials de l’anomenat Front Marítim de la Barceloneta molts no donaven un duro pel futur de la zona. Ni tan sols d’un hotel de superluxe com l’Arts, que amb el temps es va convertir en un dels més exitosos de Barcelona. Però en aquell temps hi havia dubtes sobre si aquest tram que va de l’hotel a l’Hospital del Mar podria tenir l’èxit popular. Ningú va preveure que 30 anys més tard, aquests metres quadrats formarien potser l’emplaçament més cotitzat de la ciutat per a l’allotjament, la restauració i l’oci, objecte de debat des de fa un parell d’anys i amb un desenllaç encara per rematar. Aquest dilluns, tots els operadors han mirat de comprar els espais que han explotat durant uns anys, indicador que la zona desperta tant interès local com entre inversors internacionals. Per exemple, fins i tot Burger King ha licitat per 4,5 milions per arrabassar a McDonald’s aquest preuat enclavament, tot i que aquest últim té preferència final com a arrendatari. El que l’any passat va ser un pols sobre l’oci nocturn, ara s’ha convertit també en una disputa sobre la venda d’espais estratègics de Barcelona a capital privat. I en aquest cas, forà. Jordi Giró, de l’associació de veïns de la Vila Olímpica, que va de la mà de la Barceloneta, lamenta que «l’Ajuntament no hagi evitat aquesta venda, perquè no es poden barrejar negociacions ni concessions com les de la plataforma del zoo marítim, que no tenen res a veure». Els Jocs del 1992 van marcar la transformació urbanística de la zona i l’ambició de donar-li una mixtura d’usos que es va vertebrar a través de concessions d’ús a 30 anys, que van recaure en l’ajuntament. Aquest, al seu torn, va llogar els locals per aquest període, tot i que només alguns estan operats encara pel llogater original. D’altres s’han rellogat, de manera que l’autèntic negoci l’han fet aquests anys els intermediaris, gràcies a rendes mensuals de quatre zeros. Fonts dels operadors actuals mantenen que el repartiment ha sigut «un cop de pilota» per beneficiar els titulars de l’Arts. Anuncien que recorreran el resultat, igual que van fer per frenar la subhasta en va. Promeses trencades Fa dos anys, quan s’acostava el final de les concessions, l’ajuntament d’Ada Colau va prometre que erradicaria l’oci de la zona, fent pinya amb entitats veïnals de la zona que clamaven contra la concentració de tanta oferta nocturna. Tot i que en joc hi ha també comerços, el gran duel s’ha lliurat sobre els locals de pública concurrència en primera línia de mar. De fet, inicialment la majoria eren restaurants (amb llicència també de bar musical) però sota el mandat socialista, la regidora de Ciutat Vella Itziar González va concedir la llicència de discoteca a alguns per evitar que els milers de noctàmbuls que sortien dels establiments a les tres de la matinada es quedessin a la platja o s’endinsessin a Ciutat Vella a la recerca de locals oberts. D’aquesta manera, es va voler mantenir a ratlla la zona amb horaris homogenis i tenint en compte que els locals són relativament lluny de nuclis de veïns. El problema és que a la sortida dels clubs, rumb a casa o cap al metro, els més incívics han provocat moltes molèsties a la Barceloneta o Ciutat Vella, en absència de policia i sense gairebé control. La vigilància de l’entorn aquests anys ha recaigut en mans dels mateixos locals però només al passeig. I davant la possibilitat del tancament de tota l’oferta, el sector es va mobilitzar ja fa un any per evitar la pèrdua d’almenys un miler de llocs de treball. Quan aquest estiu el Ministeri d’Hisenda va decidir treure a subhasta els 26 lots veïns a l’Arts i deixar fora quatre locals amb llicència de discoteca i un bar, que operaran fins i tot cinc anys més (Opium només té un termini de dos, prorrogable), els veïns van criticar la continuïtat de tanta oferta nocturna. No obstant, la resta ja va tancar portes a l’espera de la subhasta d’avui. En l’actualitat, la pandèmia ha obligat ara a tancar fins i tot l’activitat gastronòmica dels primers. Però aquest foc creuat ha passat d’enfrontar polítics i veïns amb els operadors, a integrar ara els inversors que han monopolitzat la licitació i inclòs amb bona part de les gairebé 40 hectàrees. Per a ERC, el partit que més ha combatut la subhasta, denunciant al consistori suposades irregularitats formals, el govern municipal ha demostrat «incompetència i ineficàcia» en la gestió de la crisi. El regidor Jordi Coronas lamenta que s’hagin perdut espais qualificats d’equipaments i que qualsevol pas legal en el futur serà encara més complicat perquè implicarà possibles costos per lucre cessant. Tots mantindran la batalla.

La batalla pels negocis del Front Marítim acaba enfrontant totes les parts

La pugna inicial sobre l'erradicació de l'oci nocturn a la zona es trasllada ara cap al control i titularitat d'uns espais estratègics del litoral

El més llegit