La costa catalana afronta amb civisme les mesures anti-Covid

El camí de terra entre l’aparcament de la gairebé virginal platja de Castell, a Palamós, i el mar es feia interminable a ple sol aquest dissabte 11 de juliol al matí en el primer cap de setmana de vacances per a molts. Malgrat la calor, la immensa majoria dels banyistes baixen cap a la sorra amb les mascaretes posades. Més d’un quilòmetre caminant, carregats de nens, tovalloles, neveres, flotadors i cadires. I amb la boca i el nas tapats. L’endemà de l’obligatorietat de la mascareta a l’aire lliure, independentment de la distància del proïsme, sembla que tots l’acaten. En aquesta i la resta de platges visitades per aquest diari, el civisme guanyava el coronavirus, tot i que també hi havia qui se saltava les normes. Ramón Fernández, de 40 anys, veí de Salt, camina pel sender cap a la platja de Castell. Ell, la seva dona i els dos nens porten mascaretes. «És una murga, però és necessari. Preferim portar-les posades ara que estar confinats més endavant», explica. «La veritat és que fa respecte anar a la platja, però ho fem pels nens», diu la dona. I llavors ell comenta les virtuts dels tapaboques que porta tota la família. «És que jo fabrico aquestes mascaretes. Tinc una empresa d’estampació i comencem a fer-les per a personal sanitari i ara fins i tot les fem de disseny personalitzat», diu orgullós. «Veig temorosa la gent» Ja a prop de la vora els esperen uns amics. La platja de Castell aquesta aquest dissabte més o menys a mig aforament. Sembla més plena perquè tots els petits grups i parelles mantenen les distàncies entre ells. I fins i tot un venedor de cocos apareix amb mascareta. «Fa 40 anys que vinc a aquesta platja i la principal diferència aquest estiu és que la gent sembla temorosa quan t’acostes», explica Diego ‘el Coquero’, de 82 anys i veí de Palafrugell, poc abans del migdia, quan es tanca l’aparcament perquè no s’acumuli més gent en aquesta bonica platja que un referèndum va deslliurar de la urbanització. Precisament a Palafrugell, el poble del Coquero, només uns quilòmetres més al nord, hi ha algunes de les platges més cobejades de la Costa Brava, entre les quals destaca Llafranc, que fa uns dies va haver de tancar per excés de banyistes. «Aquest any tenim tot el dia 10 agents cívics a les nostres platges que compten les persones que entren i surten i així sabem l’aforament. De vegades, hi ha cues esperant que surti gent», recalca Josep Piferrer, alcalde de Palafrugell. «Algunes platges són petites i quan em diuen que posem una persona cada 12 metres quadrats, jo els dic que a cada metre posem una família», diu l’alcalde, fent broma. Piferrer, que confessa que aquests dies va alternant com a usuari cada una de les seves platges, afegeix orgullós com el seu municipi disposa d’una aplicació per a mòbils (‘app’) en la qual els colors verd, groc i vermell indiquen el grau d’ocupació. «Així la gent pot anar a una altra platja si veu que abans d’arribar que ja està plena», diu. De moment, 85.000 persones s’han baixat de l’aplicació Palafrugell al Mòbil, afirma l’alcalde. «Ens hem relaxat massa» I en l’accés de cada platja de Palafrugell els agents cívics, amb samarreta vermella, marquen les rutes d’entrada i sortida de la sorra, informen els usuaris i avisen si algú s’oblida de col·locar-se la mascareta quan se’n va de la platja. «La veritat és que la gent col·labora, tot i que de vegades n’hi ha algun que no fa cas i fins i tot riu a la teva cara, però és l’excepció», afirma Francisco Iruelas, agent cívic de 59 anys a Llafranc, just abans de saludar Pilar García, de 75 anys, de Sabadell, que s’atura als esglaons del passeig per posar-se la mascareta. «Això de portar-la al carrer em sembla exagerat, però reconec que ens hem relaxat massa i les coses es poden complicar molt», explicar. Ja a la sorra, amb els nens de 4 i 6 anys sota el para-sol, Cristina Martí i Isaac Lleixà, de Barcelona, prenen el sol, sense mascareta. «Em sembla absurd que al carrer l’hagis de portar i a la sorra no. Però el pitjor és això de l’aforament, que al migdia es tanqui la platja per mantenir la distància», diu ella, qui ja té la solució: «Potser demà baixem a primera hora a posar les tovalloles i guardar lloc». Palamós i Sant Antoni de Calonge també han optat per tenir informadors a les seves platges a més dels socorristes i els policies locals. Es nota que són municipis que bona part de l’any viuen del mar. «Els informadors no tenen autoritat, però si tenen algun problema poden trucar a la Policia Local», assevera Xavier Lloveras, regidor de Medi Ambient de Palamós. Aquests informadors també recorden els usuaris que han de mantenir la distància a les dutxes, per exemple. Tornar a treballar a la platja L’Ajuntament de Mataró, com tots els del litoral, també s’ha pres molt seriosament el control d’aforaments i distàncies a les seves platges. «Hem contractat per a aquest estiu 30 persones, 28 de les quals estaven a l’atur. Informen la gent, supervisen els accessos i l’aforament i recorden les mesures de seguretat i distància per prevenir la Covid-19», diu Anna Vila-real, regidora de Salut Pública. Al passeig de Sant Antoni de Calonge una parella de mitjana edat s’atura a atalaiar la platja sota un sol de justícia. És la una del migdia. Porten posats els tapaboques. «Esperem que aquesta família que sembla que està recollint surti i ens posarem allà», aclareix la interiorista barcelonina Isabel Moreno, a qui el confinament va agafar el març al seu apartament de la platja junt amb la seva parella, Juan Antonio Sánchez. «I ja no ens hem mogut d’aquí», diu amb un suposat somriure amagat sota la mascareta.

El més llegit