Front comú de més de 100 xiringuitos de platja catalans pel seu futur

En plena crisi del coronavirus són molts els negocis estacionals que es plantegen fins a quin punt val la pena obrir. Fa una setmana, aquest diari avançava que els xiringuitos de les platges de Barcelona tiraven la tovallola, si no és que ho evita un improbable acord in extremis amb l’ajuntament. Però no són els únics. Per primera vegada, més de 100 oasis estiuencs de la costa catalana han decidit constituir-se en l’Associació de Xiringuitos de Catalunya per vetllar pel seu futur i, també, per reivindicar demandes històriques. «Haver nascut durant la pandèmia ha sigut una casualitat. Fa temps que els xiringuitos ens trobem en un buit legal i això fa que ens sentim indefensos davant les institucions», explica el fundador i president de l’associació, Basel Junaidi, que també és un dels propietaris del Xiri d’Akells, a Roses (Girona). «Durant el confinament vaig veure que era el moment, vaig començar a fer trucades i estem tenint molt bona acollida», explica. La unió fa la força A banda d’intentar salvar la temporada i crear una espècie de manual de bones pràctiques per provar de frenar el contagi; la primera meta de l’Associació de Xiringuitos de Catalunya és beneficiar-se d’una cooperació mútua. «La gran majoria ens veiem com una competència, però hem de trencar el paradigma i ser més comunicatius», afirma Junaidi. La propietària del xiringuito Tottanua d’Arenys de Mar, Olga García, ho aclareix per als neòfits: «Aquest món està dividit per la por. Cal pensar que cada ajuntament fa un concurs, al que et presentes amb un projecte i amb una aposta econòmica molt dura i secreta. En el fons és com una subhasta: guanya qui té més diners. I després cal complir el plec de clàusules del consistori. La competència ens divideix i no ens deixa veure el que passa en altres municipis». Altres avantatges que el grup veu en la nova associació són crear un front comú en l’aspecte jurídic, convertir-se en un interlocutor de pes davant de les institucions, oferir un servei de comunicació per als associats i exercir com un grup de pressió per aconseguir millors preus amb empreses de grues, lampistes, distribuïdors, entre altres proveïdors. De moment, des de la fundació del col·lectiu, el 12 d’abril, 115 xiringuitos ja s’han afegit a la croada del Basel. No obstant, només dos dels 15 negocis del litoral barceloní figuren entre les seves files. «La seva casuística és molt particular», argumenta el president . Problemes compartits Cada xiringuito és un món. No és el mateix el Tottanua d’Olga García, un xiringuito desmuntable, molt ficat en l’art i la música en directe, amb sessions de ioga i meditació; que l’UM, el negoci d’un altre ‘xiringuitero’, David Campos, format per dos contenidors marítims – una barra amb sis tiradors de cervesa i una cuina de quilòmetre zero-, al parc natural de les illes Medes. Les temporades tampoc són les mateixes. Mentre que García obre del març al novembre, Campos només ho fa del juny al setembre, amb la qual cosa es pregunta fins a quin punt val la pena muntar el xiringuito aquest any. No obstant, hi ha un conjunt de demandes històriques que els interpel·len a tots. Segons el president de l’associació, el que més els uneix és la sensació d’«indefensió»: «Aquest any és el coronavirus, però el 2017 van ser els atemptats», recorda. També cita els danys del temporal Gloria, «que s’ha empassat moltes platges», i la falta d’un marc legislatiu clar i universal: «¿Per què els xiringuitos d’Andalusia poden fer barbacoes i aquí no?», es pregunta. La incògnita dels cànons Però, al marge de totes aquestes demandes, la gran incògnita és saber si els ajuntaments rebaixaran, ajornaran o mantindran els cànons per als negocis de platja. Un tema sobre el qual l’associació no s’ha posicionat, al·legant que la casuística de cada xiringuito és diferent i depèn de cada consistori, tot i que sí que ho han fet alguns socis a nivell particular. «Les institucions han d’entendre que no es pot pagar el mateix que el 2019; el cànon ha de ser realista i discutible», expressa la propietària del Tottanua, en la mateixa línia que David Campos, que confessa que, tot i que l’Ajuntament de Pals els arregli el pagament, no podran obrir «si no hi ha turisme».

El més llegit