Tot i que el sentiment de pertinença al Poble-sec està molt arrelat, a finals del segle XIX el seu sector més occidental –entre els carrers de Radas i Lleida– pertanyia en realitat a un altre barri: La França. Josep Amargós va rebre el 1889 l’encàrrec de posar ordre al desgavell urbanístic d’aquest veïnat, que incloïa fins i tot la Font de la Guatlla. L’arquitecte va traçar un eixamplament de carrers amples, i admirador com era de Cerdà, va idear xamfrans, que les noves edificacions han respectat. No obstant, el seu projecte es va desaprofitar quan Ajuntament i empresariat es van inclinar per destinar aquesta àrea a la celebració d’esdeveniments com l’Exposició Internacional del 1929, cosa que va suposar que aquella França empetitís fins a convertir-se en Xica. A l’actual barriada, la gent encara se saluda pel nom de pila, i al visitant li esperen tantes sorpreses com ho és que abans es parlés la ‘langue de l’amour’ a cada cantonada.