El Baix Guinardó encara busca la seva pròpia identitat, una mica a contrarellotge. Algunes de les seves casetes centenàries, en passatges gairebé descompostos, han sucumbit a la piqueta, i a les que queden dempeus no els auguro gaire futur si no es protegeixen. La resta és una altra història. Al costat dels jardins de l’antiga caserna de Girona, sorgeix un eixample invisible als ulls de la majoria de barcelonins, que amaga edificis sorprenents i comerços capitanejats per gent extraordinària. El barri no té res a veure amb la veïna Gràcia, és Guinardó sense ser-ho, i fa la sensació que un mur el separa de la Sagrada Família, perquè aquí els turistes no hi arriben. Ells s’ho perden.