A l’obrir els ulls regna tanta llum als carrers, que de seguida te n’adones: ja és Nadal. Se senten les campanes de l’església. Fregues el vidre entelat amb la màniga i per aquest nítid fes a la finestra apareix una altra ciutat: un escenari lluminós i ple de candor, aliè a crisis energètiques i horrors pandèmics. Molts aixecaran la cella davant aquesta desmesurada invitació a imaginaris de faula festiva i bons sentiments. Tu obres la porteta del dia al teu calendari d’advent, agafes l’abric i, amb el gust a xocolata encara a la boca, t’entregues als carrers il·luminats.