La pandèmia ha alterat la nostra percepció de la ciutat. En els nostres passejos al vespre, que sovint es redueixen a recollir aliments i tornar al refugi, solem trobar una urbs crepuscular i adormida, d’aire postapocalíptic. Et sents com el protagonista de ‘Soc llegenda’: calcules l’hora per la llum del cel, ja que la majoria dels bars i botigues tenen la persiana abaixada i l’aparador en penombra, en un estat de semiabandonament. Però Barcelona sempre ha sigut escenari de paisatges desemparats, edificis comatosos i racons orfes. La fascinació continua intacta, tot i que la glòria se l’ha emportat el rovell dels dies. Aquests són alguns d’aquests infinits rastres del temps.