És una qüestió de sensibilitat. Podeu passar-vos els dies caminant amb el nas enganxat al mòbil, o fent el terrible recompte de mascaretes per les voreres. Però si aixequeu el cap i us hi fixeu, advertireu la presència d’uns guardians absents que custodien cada un dels vostres passos. Les portes són sempre allà: esperant per rebre-us. Són el principi i el final del vostre dia, i sovint converteixen els carrers en inopinats museus. N’hi ha de misterioses, seductores, enormes, diminutes, rectes, curvilínies, sinistres, acolorides... Us convidem a descobrir una constel·lació de llindars, poms i frontisses de tota forma i procedència. Però passeu, no us quedeu a la porta.