L’únic que el delata és la cua que es forma a les portes de la minúscula bugaderia. Sorprèn que la fila augmenti a mesura que avança la nit, com si a la gent li hagués agafat una passió sobtada per la bugada nocturna. Però una vegada a dins es comencen a aclarir dubtes. Ningú busca una màquina lliure per ficar-hi la roba, sinó la que amaga la porta d’entrada a  una cocteleria. Superada la primera prova, apareix una escala negra per on s’avança a cegues, com en un ritu iniciàtic, fins a desembocar en un espai acollidor on les pinzellades pop es barregen amb tocs tropicals. La música és suau. L’ambient, càlid.  

«Volíem un local per rebre la gent com a la sala de casa. Després vam pensar que podia ser divertit el contrast d’arribar-hi a través d’un lloc blanc, fred i una mica inquietant, com una bugaderia», explica Marie Saul­nier. «Hi ha gent que ve a fer la bugada durant el dia i no sap que darrere hi ha un bar», continua Marie, que juntament amb dos socis i amics està des de fa un any i mig al capdavant de Lavomatic, un bar amagat en un carrer discret pròxim a la plaça de la República de París. 

Sota un sostre amb bigues de fusta vista, en el que abans era la primera planta d’un restaurant africà, hi ha ara referències a Andy Warhol, gronxadors convertits en seients i tamborets amb missatge, com aquesta frase de Jean Luc Godard : «Quan anem al cine aixequem el cap, quan mirem la tele l’abaixem». Les parets de guix blanc del lavabo són aptes per al grafiti mentre a través de l’altaveu se sent la retransmissió en directe d’una crònica radiofònica sobre la caiguda del Mur de Berlín. 

El bar se suma a la moda dels locals ocults a què s’està apuntant la capital francesa. Alguns, com La Candelaria, Moonshiner o La Mezcalería, s’inspiren en els speakeasies­ nord-americans, uns llocs clandestins que van proliferar durant la llei seca. Lavomatic es veu més com un local per a iniciats. «A França no hi va haver aquesta cultura de la prohibició de l’alcohol. Però un bar amagat es coneix pel boca a boca, i és aquesta faceta, la d’estar amagat al carrer i ser un lloc discret, la que busquem», apunta Marie. De passada, proposen una carta original amb tocs d’humor, per si un es vol prendre una taronja mecànica o un pedra-paper-tisores mentre a sota se centrifuga la bugada.