Compte amb el pisco, gent. El pisco no avisa. No s’anuncia. Només quan estàs ballant ‘Pepas’ de Farruko pujat a una cadira, t’adones que t’ha colpejat. Les meves visites a restaurants peruans solen acabar en borratxeres al més pur estil Ernest de Hannover. Adoro el Dry Martini, el còctel més rotund que conec, millor que el neuralitzador de ‘Men in black’. Però confesso que, en l’altre extrem, l’amabilitat gustativa i la facilitat dels còctels amb pisco em fan perdre també la xaveta.