Agafa pa i suca

Mongeta, patata i nostàlgia, per Òscar Broc

Uns agafen el Delorean, però la millor manera de viatjar al passat és acceptar el repte de Xavier Pellicer: un restaurant que fa jocs de màgia amb la verdura

¿Qui demana pizzes amb pinyes?

Els entrepans més sorprenents de Barcelona

Mongeta tendra amb patata. Un plat que al meu món és un trampolí al passat. El recurs més utilitzat per la meva mare per alimentar la família, anys ha. Vull pensar que li passa a molts catalans: l’aroma de la mongeta bullida els sumeix en un dolç estat de nostàlgia; l’olla de la mama borbollejant, les tires de lleguminosa tenyint de verd l’aigua en moviment, la infància concentrada en un plat simple, sa, popular, etern