Els restaurants de Barcelona que recomanen els que en saben: els reis del boca-orella

Agències de premsa, comptes d’Instagram, concursos, foodies, mai els restaurants havien tingut tantes opcions per donar-se a conèixer al món. No obstant, fins i tot en l’era més boja del màrqueting gastronòmic, hi ha cases que mantenen el seu prestigi gràcies al boca-orella i semblen viure alienes a la feliç «visibilitat». Són aquests restaurants que els gastrònoms recomanen a contracor perquè no s’omplin, llocs on mengen els cuiners, espais que es resisteixen al poder de TikTok confiant simplement en la seva reputació. I ho aconsegueixen. Són els llocs que et recomanaran els que en saben. Alguns confidents et passaran el nom del restaurant escrit en un tovalló; d’altres et faran firmar un contracte perquè no en facis fotos a Instagram. De l’orella a la boca. I guarda el secret, fes el favor. 1. Soroll de fons Com a casa El soroll forma part de l’experiència. Si busques una vetllada romàntica per parlar en murmuris, prova en un altre lloc; si vols viure una de les experiències culinàries més autèntiques del Born, reserva-hi al més aviat possible. Al restaurant familiar Casa Mari y Rufo no fa falta ni demanar. N’hi ha prou que vagin arribant les safates de marisc i peix: el producte és sublim i el cuinen sense ego, potenciant-ne sempre les qualitats, sense errar mai els punts de cada peça, clavant uns fregits impecables. Una sípia a la planxa o unes simples petxines variades es converteixen en una festa amb alfombra vermella. I això que la sala interior no hi entén de luxes: taules molt juntes, cridòria tavernària, ‘reverb’ infinit i molta, molta conya. El que ens agrada. / Freixures, 11. Instagram: @casamariyrufo 2. El nostre secret De llàgrima En aquests temps d’hiperconnectivitat en què pràcticament res passa desapercebut a l’ull del Gran Germà de les xarxes, Can Saia es revela com una anomalia a tenir en compte. No surt en rànquings, no el freqüenten ‘influencers’... i poca falta que n’hi fa. Com els bons restaurants de l’antiguitat predigital, aquesta casa de menjars viu en el boca-orella, a la ment de gastrònoms gelosos de revelar-ne l’existència. És una d’aquesta recomanacions que es fan a l’estil ventríloc, perquè cap desconegut pugui llegir-te els llavis. I no és per a menys. El producte mana en un restaurant familiar que conjuga un servei impecable amb una cuina inspiradíssima i respectuosa amb la matèria primera. Cuina propietària que podria jugar a l’NBA sense despentinar-se. Allà queden plats monumentals com les mongetes amb castanyons, els pèsols llàgrima amb botifarra, la truita de carxofes o un pastís de formatge que sembla sortit d’un conte. Guarda el secret, sisplau. / Bruc, 157. Instagram: @can.saia 3. Ofici i producte Tonyina ‘deluxe’ Quan demanes recomanacions als que en saben, Topikés un nom que sorgeix de forma recurrent. La casa d’Adelf Morales, flagell d’‘influencers’ amb cara, és un retir gastronòmic que recomano portar a terme cada cert temps. El producte és immillorable i la influència japonesa es deixa notar en alguns dels seus plats més icònics. Les ostres, la tonyina i l’eriçó són els seus fetitxes, però l’Adelf també la fa grossa amb els arrossos –colossals–, carns i plats de caça –una de les especialitats de la casa–. No el veuràs a les pàgines més cuquis d’Instagram, tampoc en les llistes d’‘el millor de’, però n’hi ha prou amb una sola visita per adonar-te’n que en aquests casa es cuina de veritat. Si te’n vas sense provar la seva mítica croqueta d’ànec amb cogombret adobat o les ortiguetes, difícilment podrem ser amics. / València, 199. topikrestaurant.es 4. Veterans al poder Producte de temporada Un dels meus restaurants favorits, tant que fins i tot em costa recomanar-lo, però el que fan a La Estrella mereix un reconeixement. Un dels millors serveis de sala de la ciutat. Una cuina estratosfèrica amb el millor producte de temporada (demana qualsevol cosa que porti carxofes o pèsols). Quatre generacions entregades a repartir felicitat en forma de plats casolans d’alta cilindrada... En aquest santuari ubicat darrere de l’Estació de França fan filigranes amb el bacallà i els arrossos melosos, tracten les carns amb carinyo, tenen un celler esplendorós i preparen des de fa anys una de les postres més icòniques de Barcelona: el gelat de wasabi. Important prestar atenció als plats fora de carta: les gemmes d’un tresor gastronòmic d’aquells que ja no queden a Barcelona. / Ocata, 6. rstlaestrella.com 5. Japó de veritat Nigiris colossals. ¿Com definir el Wakasa? ¿Una taverna de cuina japonesa casolana al més alt nivell? ¿Una bombolla de cuina nipona sense tonteries ni experiments rars? En una Barcelona inundada de sushi i ‘izakayas’ 2.0 amb una exposició constant ls maitjans i les xarxes, és un miracle que el Wakasa continuï sent un secret. I això que estem parlant d’un dels millors restaurants japonesos, si no el millor, de la ciutat. Els nigiris són generoses obres d’art –quines peces de peix, mare meva–. I no es queden enrere els plats calents, els fideus udon amb la salsa de la casa, aquests bols reconfortants amb ou escumat, els entrants com la soja fermentada (natto)… Al Wakasa la perícia a l’hora de cuinar el gran producte és tan destacable com la feina de la cap de sala, sempre atenta, amable i amb explicacions detallades per a cada plat. Per cert, només es pot reservar via ‘e-mail’, fins i tot en això van a la seva bola. / Nàpols, 287. tascawakasa@gmail.com 6. King of the North Cuina guaridora Petit, humil, tancat a les nits i els caps de setmana, però en boca de tots els que coneixen a fons l’oferta de restauració de la dreta de l’Eixample. Com el seu propi nom indica, a Norte circulen plats amb història de temporada que van de Galícia al País Basc i satisfan àmpliament el personal. ‘Comfort food’ a l’espanyola. Al matí, volen els ‘pintxos’ de truita de patates –he perdut el compte de quants n’he engolit– i els bocates de calamars o truita a la francesa. A l’hora de dinar, plats com XXXX o XXXXX poden convertir-se en autèntics salvavides per a jornades d’estrès. Norte és honestedat, cuina guaridora, servei pròxim i una quantitat obscena d’amor impregnant cada un dels seus plats. I que quedi entre nosaltres, ¿d’acord? / Diputació, 321. norterestaurante.com 7. Vins i guisats Qualitat assegurada Els amants dels vins naturals t’enviaran a Monocromamb un coet al cul. També ho faran els amants de la cuina catalana ben feta. Això és el que ofereix Monocrom: calidesa, excel·lents vins, guisats i plats tradicionals que voregen el sublim i enamoren una clientela que sempre repeteix. Dues vegades hi he anat i dues vegades he tornat a casa amb un somriure de metre i mig. Recordo uns macarrons gratinats arribats d’una altra galàxia. Un cap-i-pota que em va segellar els llavis durant dues setmanes. Una galta cremosíssima. Un steak tartar que no admetia presoners. Unes croquetes perfectes... Abans que arribin les postres, ja estaràs reservant per a la setmana que ve. / Plaça de Cardona, 4. monocrom.wine 8. Sense tonteries Escudella galàctica Franc Monrabà és al·lèrgic a les modernors gratuïtes. La seva és una aposta ferma per la cuina tradicional catalana i mediterrània. Per això s’ha envoltat dels millors proveïdors, perquè el producte de temporada sigui l’autèntic protagonista d’una carta que has d’haver tastat alguna vegada si et consideres un amant de la bona taula. Les meves tripes favorites surten dels seus fogons. I què dir d’aquests pèsols del Maresme amb botifarra que encara em reverberen al cervell. Per no esmentar la llegendària escudella, sens dubte el plat més icònic d’aquesta taverna canalla que adoren tots els gastrònoms. Per cert, postureig al mínim, sisplau: quan vas al Haddock, la tonteria es queda sempre a la porta. / València, 181. Instagram: @haddock.barcelona 9. Quin pollastre Corea fregida Quan diversos periodistes gastronòmics em van recomanar aquest ‘fast food’ sud-coreà vaig pensar que s’havien tornat tocats del bolet. Parlem d’un espai petit, incòmode, amb dibuixos manga cridaners per tot arreu. L’antítesi de la bona taula. A Ós Família (Alí Bei, 69), de tota manera, tenen un objecte de poder que farà que t’oblidis de la falta de comoditats i de les seves patates fregides comunes: el pollastre fregit estil coreà. I quin pollastre fregit. Peces amb un arrebossat cruixent i excessiu que amaga al seu interior una carn sucosa, tendríssima i addictiva. Per 23 euros, tens un menú per a dos amb 10 peces de mida generosa: droga barata, sí, però bona. Per cert, just davant tens la meravellosa pastisseria asiàtica Youcha (Alí Bei, 44), per si et ve de gust rematar la feina.

Els restaurants de Barcelona que recomanen els que en saben: els reis del boca-orella

Encara hi ha restaurants que es resisteixen al poder de TikTok. Aquests es recomanen a contracor perquè no s’omplin. Que quedi entre nosaltres, ¿d’acord?

El més llegit