Es va acabar allò d’anar sol a restaurants. Et surt per un ull de la cara i no pots tastar a penes res. Socialitza, carai, que és més barat, entretingut i agraït. Compartir és viure, diuen, doncs reconnecta’t a la vida, queda amb els teus amics o familiars, i acudeix a un dels següents restaurants, esglésies del platet i la tapa els plats de les quals es disfruten en equip i sempre aterren al centre de la taula. Guerra de forquilles, cops de colze furtius, encreuament de culleretes, rialles boges i a veure qui es menja el pebrot del padró de la vergonya. Perquè aquests restaurants són com les joguines Mediterráneo: per compartir. I res d’anar-se’n al lavabo quan arribi el compte; aquí juguem tots i paguem tots també.