L’altre dia em van deixar entrar a la cuina d’un restaurant que opera amb graelles i fusta. L’espectacle em va fascinar i em va terroritzar a parts iguals. Quan algun cuiner em proposa visitar la sala de màquines, ho accepto gustosament; adoro ficar el nas entre bastidors i observar, olorar, escoltar. Els membres de l’equip et saluden tímidament i segueixen a la seva, vigilant les peces de carn a les brases, emplatant amb precisió i disparant salses amb els biberons. És una passada.