Que la fi del món no m’enxampi sense un croissant a la butxaca, per l’amor de Déu. Pocs invents reparteixen tanta felicitat com aquest caprici universal nascut a Àustria i criat a França. Només un vampir o una altra bèstia incapacitada per menjar diria que no a un bon croissant, especialment en aquesta època d’insània gurmet. Els obradors de Barcelona cremen. El croissant s’ha vestit de gala amb la millor mantega i pasta fullada. Els artefactes més bojos presenten farcits de fantasia i us criden des de l’aparador de les pastisseries més audaces. Les formes tradicionals amb banyes han donat pas a cruixents zigurats plens de magma, a punt d’erupcionar al paladar. Aquests santuaris del croissant juguen en una altra lliga: benvinguts sigueu al club de la mitja lluna.