Pop i més pop. No hi ha restaurant ‘cool’ que no tingui el seu tentacle brasejat, no hi ha local de tapes que no te’l posi a feira, no hi ha gastrobar que no l’inclogui en la seva oferta de platets. El pop ja és una icona amb el mateix estatus que l’ensaladilla russa o les braves: la diferència és que aquestes dues receptes tendeixen a l’infinit i el pop, com tot animal de Déu, és finit i escasseja quan la demanda es desencadena.