¿On ets, Frigurón? No sento com bategues. És tan gran el dolor, que no puc plorar... M’heu agafat amb la guàrdia baixa, mans a les butxaques, corbata descordada, parafrasejant Mocedades... Culpa de la melancolia, un estat d’ànim que s’activa molt quan el menjar, sempre el menjar, se t’entremet en els assumptes.