En el món de la gastronomia no tot són experiències transcendents, anàlisis socioculturals del menjar, cuiners artistes i receptes que expliquen històries. Resulta que també hi ha espai per a la frivolitat, per molt que els teòrics del menjar se situïn sempre per sobre de debats pedestres que puguin restar serietat i èpica a la cuina. «Aquí no hem vingut a jugar», sembla que diguin. I tant que sí.