Escriure sobre menjar t’ensenya que sempre hi ha algú que en sap o que creu que en sap més que tu. Fins aquí, bé. De saberuts n’hi ha hagut des que l’home és imbècil. El problema és que aquests savis d’estar per casa ara tenen xarxes i deixen constància de la seva grandesa interpel·lant-te en un post en mode ‘drama queen’. I si no contestes, si no li concedeixes els seus cinc minuts de glòria, hi insistiran com un herpes recurrent. El saberut gastronòmic et perseguirà per les xarxes. Voldrà que et fiquis al llit entre olles i remordiments perquè és ell qui s’hauria d’estar emportant la glòria, no tu.