A risc que m’esclatin les temples per sobredosi de ‘coolness’, entro en una cafeteria d’especialitat del Poblenou. Per un segon abaixo la guàrdia i els meus llavis ho escupen sense més ni més: «Un cafè amb llet, sisplau». Els cavalls renillen i sona ‘Carmina Burana’ durant un segon etern. Embargat per la llàstima, el barista li dona una altra oportunitat a aquest ‘boomer’. Allà vaig: «Perdó, un latte». Soc a Barcelona, no a Portland, però és igual.