La proliferació de terrasses improvisades a Barcelona ha omplert les voreres de converses i rialles; la nova banda sonora local, filtrant-se pels intersticis de la teva persiana. Els carrers, buits de turisme zombi, es mostren ara desbordants de vida... i menjar. Per al vianant ‘voyeur’, la nova estampa urbana és un regal: on abans hi havia una paperera corroïda per miccions canines, ara hi ha taules plenes de plats, gent menjant, mascotes esperant que els caigui un tros d’hamburguesa.