Que Quim Vila obri una ampolla és garantia que alguna cosa excepcional passarà.
Treballa amb vidres que són joies i no pel preu, sinó pel que expressen. Des d’un colmado del carrer d’Agullers (a la foto, la seva àvia Clotilde i una clienta, el 1965) a beure’s el món: les arrels d’aquest home són profundes.
El defineixen la generositat, l’estudi, l’empatia, el comerç i l’exigència (sovint és un torracollons).
Fa poc, va reunir uns quants amics per destapar meravelles del 2007 que formen part de la col·lecció dels 75 anys de Vila Viniteca: es va menjar i es va beure.
Em quedo amb la pilota de perdiu, el blanc de Carlos Esteva i el negre de Tomàs Cusiné. I amb Quim Vila.