La Transéquia, la caminada que rememora la construcció del canal medieval del qual continua bevent avui dia Manresa, celebrarà diumenge la seva 41a edició. En el seu moment, va ser concebuda com un itinerari a peu, a cavall o amb bicicleta per recórrer el canal des de tres punts de partida: Balsareny, Sallent i Santpedor, amb distàncies adequades per a tots els participants. La proposta va tenir una gran acollida amb la participació de diversos municipis, entitats i patrocinadors i s’ha anat repetint al llarg de les últimes quatre dècades.

Com a homenatge a les persones que entre 1339 i 1383 van construir la sèquia, que encara aporta un gran cabal d’aigua a la ciutat, la Jove Cambra va iniciar el 1985 l’organització de la Transéquia. Des de Balsareny, passant pels termes municipals de Sallent, Santpedor i Sant Fruitós de Bages, el recorregut arriba al parc de l’Agulla de Manresa. El 2014, la Fundació Aigües de Manresa - Junta de la Séquia va agafar el relleu a la Jove Cambra, i des d’aleshores organitza la caminada. En aquesta ocasió s’ha optat per professionalitzar l’organització del que és un dels actes amb més participació de la festa de la Llum i una empresa especialitzada en esdeveniments esportius, Gesport, n’ha assumit l’operatiu.

És una de les principals novetats de la Transéquia d’aquest any, però no l’única. També hi haurà un límit de participants per qüestions de seguretat, ja que la séquia que se segueix sovint discorre per camins estrets. Es tracta d’una prova popular no competitiva oberta a tothom qui hi vulgui participar, sempre que hi estigui prèviament inscrit. La participació és voluntària i sota responsabilitat de les persones participants, que assumeixen que es troben en condicions físiques aptes per afrontar la prova, que té una distància que varia segons el punt de sortida i la modalitat. El recorregut està senyalitzat i compta amb diferents punts d’avituallament.

Passeig per la història

Però es tracta, sobretot, d’un llarg passeig per la història d’un territori que rememora l’enfrontament amb el bisbe de Vic, que no volia deixar passar la séquia per les seves terres, però va canviar d’opinió després de l’aparició d’una misteriosa llum a l’interior de l’església del Carme. D’allà ve la segona festa major de Manresa, la festa de la Llum.