Sembla mentida el que pot donar de si un invent tan simple com el dònut. Ja fa temps que la rosquilla ha sortit de les pastisseries per colar-se en hamburgueseries i fins i tot restaurants d’alta cuina: encara recordo el donette de foie de L’Antiquari o el biquini de dònut de La Bikineria. Doncs quan ja tot semblava dit en aquest format, arriba una floreta que un servidor no s’esperava: el criqloo. I és un invent català.

Al taulell de la botiga Cirqloo de l’Eixample (Aribau, 156) reposen els protagonistes de la pel·li com si fossin joies: a primera vista semblen dònuts, però es diuen cirqloos i són unes rosquilles artesanals amb gir gastronòmic al seu interior. El farcit d’aquestes peces bé podria figurar a la carta de qualsevol restaurant: cua de toro, galta de porc ibèric, gamba de Palamós, cansalada viada de porc Duroc, calamars amb ceba en la seva tinta…

Els cirqloos són dònuts amb plats a dins, rosquilles amb guisats, marisc o porc de qualitat.

Totes les peces s’elaboren diàriament des de zero. La massa de la rosquilla es construeix sobre bons ingredients de proximitat i se sotmet a una doble fermentació.

Els farcits es treballen també a l’obrador de la casa i comprovo que estan ben cuinats. Cada unitat, a més, ve amb una salsa adequada en el seu farcit, un motlle per dipejar o banyar el criqloo, fer-lo més agradable i donar-li un necessari toc d’untuositat.